Elio Lampridio
Elio Lampridio (en llatí, Accius Lampridius o Ælius Lampridius) és un dels sis autors ficticis de la colecció de biografies nomenades Història Augusta. Seria l'autor de les biografies de Cómodo, de Diadumeniano, fills de Macrino, d'Heliogábalo i d'Alejandro Sever,[1] i, acàs, de les de Pertinax i Geta.[2]
Està admés des de les investigacions d'Hermann Dessau, publicades en 1889, que no ha existit mai, com tampoc han existit els cinc atres scriptores de la Història Augusta. No són sino els pseudónimo de l'autor real de la selecció de biografies l'identitat exacta de les quals es desconeix, i que va viure sense dubte entre el final del IV i el començ del V. Des de les investigacions de Hermann Dessau, la selecció de la Història Augusta ha suscitat innumerables investigacions científiques, com la que va dur en França André Chastagnol que va donar en 1994 una traducció ricament comentada d'esta llabor.[3]
Referències
- ↑ Paul Albert, Histoire de la littérature latine, 1871, volum V, cap. II, 2 llegir en llínea
- ↑ (1955) Espasa Calpe S.A. (ed.). Diccionari Enciclopèdic Abreviat, Sexta edició, Espasa Calpe, pp. 212.
- ↑ Histoire Auguste, traduction et commentaires d’André Chastagnol, éditions Robert Laffont, collection « Bouquins », 1994, ISBN 2-221-05734-1
Vore també
Els atres cinc autors ficticis de la Història Augusta són:
- Aelius Spartianus,
- Iulius Capitolinus
- Vulcacius Gallicanus
- Trebellius Pollio
- Flavio Vopisco
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Elio Lampridio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.