Elephas maximus maximus
El elefant de Sri Lanka (Elephas maximus maximus)[1] és una subespècie d'elefant asiàtic (Elephas maximus maximus) va ser descrita per primera volta per Carlos Linneo en l'any de 1758 baix el nom binomial de Elephas maximus.[2] És mamífer de la família dels elefántidos. És la subespècie més gran d'elefant asiàtic que existix, que alcancen i a voltes superen els tres metros d'altura, en un pes de fins a sis tonellades i un cràneu proporcionalment més gran que les demés espècies. És natural de l'illa de Sri Lanka.
Descripció
Pot alcançar els tres metros d'altura i apleguen en un pes de fins a sis tonellades.[2] Són de varis colors pero sempre hi ha de color carn i grisa, en taques negres o anaranjadas.
Distribució
Els elefants es llimiten en la seua majoria a les terres baixes en la zona seca en la que encara estan prou esteses en el nort, sur, est, noroest, centre-nort i surest de Sri Lanka. Existix una chicoteta població remanente en el Santuari Natural Pico. Estan absents de la zona humida del país. A banda de Wilpattu i Ruhuna (parc nacionals), totes les demés àrees protegides estan a menys de mil quilómetros quadrats (390 milles quadrades) d'extensió.[2]
Estat de conservació
Des de 1986, l'elefant asiàtic de Sri Lanka ha segut catalogat com en perill d'extinció per l'UICN. La població ha disminuït un 50% en les últimes tres generacions, estimat en xixanta a setenta y cinco anys. L'espècie és amenaçada per la pèrdua d'hàbitat, la degradació, la fragmentacion, la caça pels seus claus i la deforestació.[3]
La població d'elefants asiàtics de Sri Lanka ara estan presents en el Parie Nacional Lunugamvehera, parc nacional Wikpattu i parc nacional Minneriya pero també viuen fòra de les àrees protegides. S'estima que Sri Lanka té la major densitat d'elefants en Àsia.[2] El conflicte entre humans i elefants asiàtics de Sri Lanka està aumentant per la conversió de l'hàbitat d'estos elefants als assentaments i cultius permanents. El balanç de 2019 de la població d'elefants asiàtics de Sri Lanka posa de nou en evidència la fragilitat d'esta subespècie. Les morts dels elefants asiàtics de Sri Lanka s'estimula que en un sol any moren de forma violenta més de trescents xixanta eixemplars, d'una població total per baix dels sis mil individus, la majoria dels quals per acció de caçadors, agricultors o veïns molests de la presència d'estos paquidermos que en ocasions ocupen terres de labranza en busca d'aliments. S'han usat verí, trampes, tanques electrificadas, i inclús explosius són utilisats per a acabar en els elefants en zones ocupades per humans, una pràctica en expansió en bona part de l'illa.[3]
Conflicte entre elefants i humans
Els programes de recuperació i la creació d'espais naturals protegits varen salvar de l'extinció, fa mig sigle, l'elefant de Sri Lanka (Elephas maximus maximus).[3]
La població de l'elefant asiàtic de Sri Lanka no és res bona, ya que havia passat dels aproximadament quinze mil eixemplars de finals del sigle XIX a menys de dos mil en la década de 1960. El cens de 2011 va indicar que la protecció havia començat a tindre efecte i es contaven cinc mil huitcents eixemplars en llibertat.[3]
No obstant, la LlistaRoja de d'espècies es gestiona l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN) manté des de 1986 a esta subespècie en l'apartat de 'en perill' d'extinció. I no falten motius per a això perque l'expansió de les zones urbanes i els cultius estan reduint els hàbitats d'estos animals que antigament eren el símbol del seu país (l'antiga Ceilan, a on la bandera nacional va incloure durant décades a un d'estos elefants).[3]
Vore també
Referències
- ↑ «Elephas maximus maximus». Sistema Integrat d'Informació Taxonómica. Consultat el 1 de juliol de 2012.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Elefant de Sri Lanka» (en es). Wiki Regne Animalia. Consultat el 29 de juny de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Últimes notícies, actualitat i última hora en Catalunya, Espanya i el món» (en es). La Vanguardia. Consultat el 29 de juny de 2020.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Elephas maximus maximus.
Elephas maximus maximus en Wikispecies.