El sàtir i el llaurador

El sàtir i el llaurador

El sàtir i el llaurador és un quadro realisat a l'oli sobre llenç pel pintor flamenc Jacobo Jordaens. Medix 174 cm d'alt i 203,5 cm d'ample. S'exhibix actualment en l'Alte Pinakothek de Munich, en el títul de Satyr beim Bauern.

No es coneix la data exacta de la seua realisació, datant-se, de manera genèrica, de la primera mitat del XVII. L'Alte Pinakothek senyala com a data cap a 1620-1621.

Es tracta d'una combinació de pintura de història i escena de gènero, alguna cosa típicament neerlandés. Esta escena particular, de la que Jordaens va pintar vàries versions, ilustra una faula moralizante de les Faules d'Esopo, que es desenrollava en la Grècia del VI El història comença en un home i un sàtir. Un dia fret en el camp, conforme parlaven, el home es va dur els dits a la boca i va bufar en ells. Quan el sàtir li va preguntar per qué feya això, ell va dir que era per a calfar-se les mans. Més tart, eixe mateix dia, es varen assentar a menjar, i el llaurador va alçar el seu plat de menjar calent i va bufar. Quan el sàtir de nou li va preguntar per qué, ell li va contestar que per a gelar el menjar, que estava massa calent. El sàtir llavors se sent burlat i li diu a l'home: «No puc considerar-te un amic mai més, un tipo que en la mateixa respiració bufa calenta i fret». La moraleja de l'història és la dualitat de la naturalea humana, encara que alguns creuen que Jordaens va triar esta història no pel seu interés en la lliçó moral, sino per poder representar una escena de gènero llauradora.

El moment concret que Jordaens representa en la seua pintura és quan el sàtir declara que no pot confiar en un home que bufa tant calent com a fret. El sàtir alça la seua mà i comença a alçar-se per a deixar la casa del llaurador. El home deté el consum dels seus gachas mentres el sàtir s'alça abruptament dirigint-se a ell. Jordaens va triar ambientar l'escena dins de la granja, completa en una vaca, un gos, un gat i el gall integrats en l'escena, al voltant del mobiliari i les figures. Una varietat de grups d'edat estan representats al voltant de la taula formant la família llauradora: un chiquet està darrere de la cadira del home, una dòna vella sosté a un bebé, mentres que una jove tira una ullada per damunt del muscle del sàtir.

Característic de l'estil artístic de Jordaens és que totes les figures estan espentades cap a davant, per a ocupar la primera llínea de la composició, amontonant-se en un espai menut. Jordaens usa igualment el tenebrisme i el claroscuro propis de l'escola de Utrecht per a crear un allumenament dramàtic, que allumena certes figures en l'escena, com el bebé en el regazo de la vella. Esta obra s'assembla a algunes d'Honthorst en l'allumenament i la modelació dels cossos. Jordaens crea una sensació de naturalisme en la representació dels peus bruts del llaurador assentat en el primer pla, unint-li en les tendències caravagistas contemporànees en l'art flamenc de l'época. Jordaens va crear dos versions d'este tema al voltant de 1620-21. Per a esta versió sembla haver usat la mateixa modele femenina que en L'adoració dels pastors, Catharina Jordaens, la seua esposa. Es creu que Jordaens usava esta pintura per a ensenyar a ajudants i alumnes, puix s'han trobat moltes còpies i versions de l'escena en el mateix estil, pero sense el sagell del mestre.

Referències

Roses, Max: «Jordaens' leven en werken» (Vida i obra de Jordaens), 1906.

de Hulst, R.A: «Jordaens, Jacob» The Oxford Companion to Western Art. Ed. Hugh Brigstocke. Oxford University Press, 2001. Gove Art Online. Oxford University Press, 2005. [20 d'octubre de 2007]. http://www.groveart.com [1] archivat en Wayback Machine. de Hulst, Roger Adolf, Nora de Poorter, i M. Vandenven. «Jacob Jordaens, 1593-1678 Antwerp», Koninklijk Museum Voor Schone Kunsten, 27 de març-27 de juny de 1993: Catàlec. Gemeentekrediet, 1993