El perill catalá
El perill catalá és el títul d'un llibre de l'autor Josep Maria Bayarri, escritor i escultor valencià, editat en l'any 1931.
Ficha del llibre[editar | editar còdic]
Títul: El perill catalá
Autor: Josep Maria Bayarri Hurtado
Editorial: L'Oronella Servicis Editorials Valencians (Reedició de 1996)
Idioma: Valencià
ISBN: 978-84-89737-02-0.
Pròlec[editar | editar còdic]
El llibre fon prologat per Rafael Raga, que, entre atres coses, diu lo següent:
No vol ser el llibre de Bayarri un crit de combat; no dú enclosa cap hostilitat envers pobles que històricament considerem d'un comú orige; pero sí coral advertiment de que jamay podem entregar la gloria de nostre passat; sols compartirla.
A despit de totes les unitats que s'hajen proclamat, per mes que nostres terres siguen incluídes entre les terres catalanes, estem verament convençuts que sols hi farem vibrar a nostre poble, redimintlo de l'actual apocament, parlantli de: terres valencianes, llengua valenciana, niçaga valenciana. Son problemas d'orde sentimental que deuen comprendre els catalans, renunciant a l'imperialisme que llur explendorós renaiximent contemporani disculpa, pero que may pot ser grat a Valencia; encara que no hi falten intelectuals atrets per la superioritat política de Catalunya i ben avinguts ab aquelles tendencies.
Surgida nostra nació lliure, ab característiques sustantives de mans del invicte rey Jaume, ab una potenta economía, la més independent entre tots els pobles d'Espanya; aquell explendorós passat i esta força actual son els mijans per a bastir en lo esdevenidor lo nostre Estat. De Catalunya sols cal pendre com a eixemple encoratjador la virtud de la perseverancia.Sinopsis[editar | editar còdic]
El perill catalá, un ensaig que l'autor feu public en l'any 1931, del qual recomanem la seua llectura per poder contrastar els seus plantejaments pero sobre tot la seua possible vigencia.
El perill catalá es publica en un moment en el qual el valencianisme es mostra totalment actiu, pero a on ya existix una bicefalia declarada entre els propancatalanistes –assimilistes unitaristes- i els que perseguixen un valencianisme, producte d'arrelats sentiments patris i d'autoctonistes postures respecte dels icons que podien ser base en les seus actuacions immediates o en les seues aspiracions de futur.
Reedicions[editar | editar còdic]
L'original és de l'any 1931, se feu una reedició en 1996 i també una traducció al castellà, baix el títul El peligro catalán per Carles Recio en 1998.