Eixides de Seliger

Família d'eixides sonda modular propulsados per combustible sòlit i dissenyats per l'equip de Berthold Seliger entre 1961 i 1964.

Es varen dissenyar versions d'una, dos i tres etapes, capaces d'alcançar 52, 80 i 120 km d'altura respectivament. Es va dissenyar també una rampa de llançament mòvil i adaptable als diferents diàmetros de les eixides, i la firma de Seliger va proporcionar els equips de seguiment i llançament. Durant les proves, el eixèrcit alemà va proporcionar seguritat, comunicacions i un helicòpter per a la busca i recuperació de la càrrega útil.

Les proves varen ser fetes baix els auspicis de la Societat Alemana d'Eixides, una societat cohetera civil i privada, baix contracte en el Institut Max Planck i un contractiste militar.

Tots els llançaments varen ser realisats des de Cuxhaven, i varen ser interromputs despuix de la prohibició per part del governe alemà dels llançaments d'eixides per part de civils en juny de 1964.

Versions

Seliger 1

Eixida monoetapa, 6 llançaments, el primer el 19 de novembre de 1962 i l'últim el 5 de decembre de 1963.

Especificacions

Apogeu: 52 km Espente en envolament: 49 kN Diàmetro: 0,6 m Llongitut total: 3,4 m

Seliger 2

Eixida de dos etapes en el que es varen fer 2 llançaments, abdós el 7 de febrer de 1963.

Especificacions

Apogeu: 80 km Espente en envolament: 49 kN Diàmetro: 0,6 m Llongitut total: 6 m

Seliger 3

Eixida de tres etapes en el que es va fer un únic llançament, el 2 de maig de 1963.

Especificacions

Apogeu: 120 km Espente en envolament: 50 kN Diàmetro: 0,56 m Llongitut total: 12,8 m

Referències

Wade, Mark. «Seliger» (en anglés). Consultat el 6 d'agost de 2008.