Einstein en la plaja
Einstein en la plaja (títul original en anglés: Einstein on the Beach) és una òpera que es va estrenar el 25 de juliol de 1976 en el Festival de Aviñón en França, en música i text de Philip Glass i dissenyada i dirigida pel productor teatral Robert Wilson.[1] També conté escrits de Christopher Knowles, Samuel M. Johnson i Lucinda Childs.[2] Glass descriu Einstein on the Beach com una "Òpera en quatre actes per a conjunt, cor i solistes".[2]
Esta és la primera i més llarga partitura de Glass per a òpera, d'aproximadament cinc hores (una miqueta menys de tres hores i mija en un CD) sense interrupcions. Donada l'extensió de l'òpera, el públic és lliure d'entrar i eixir a voluntat.[2]
La partitura de Einstein on the Beach es va convertir en la primera d'una trilogia vagament relacionada temáticament, seguida per Satyagraha (1980) i Akhnaten (1983). Estes tres òperes varen ser descrites per Glass com a òperes "retrat" que descriuen a hòmens la visió personal dels quals va transformar el pensament de la seua época a través del poder de les idees més que per la força militar.[2]
Composició i història de la representació
[editar | editar còdic]Glass i Wilson es varen trobar per primera volta per a discutir la perspectiva d'un treball en colaboració, i es varen decidir per una òpera que tinguera entre quatre i cinc hores de duració basada en un personage històric. Wilson al principi va sugerir Charlie Chaplin o Adolf Hitler, lo que va rebujar Glass obertament, mentres que Glass va propondre a Mahatma Gandhi (més vesprada la figura central de la seua òpera Satyagraha). Albert Einstein va ser la solució de compromís a la que varen aplegar.[3]
Einstein on the Beach es va estrenar el 25 de juliol de 1976 en el Festival de Aviñón en França, interpretada pel Philip Glass Ensemble.[1] L'òpera també es va representar aquell estiu en Hamburc, París, Belgrat, Venècia, Brusseles, Róterdam. En novembre de 1976, Einstein es va estrenar en el Metropolitan de Nova York.[2]
l'Acadèmia de Música de Brooklyn despuix va montar l'òpera en 1984. Un documental d'una hora de duració sobre esta producció va aparéixer en la televisió pública, titulat "Einstein on the Beach: The Changing Image of Opera".
En 1988, el director d'òpera Achim Freyer (que havia representat l'estrena mundial de l'òpera de Glass Akhnaten en Stuttgart en 1984) va dissenyar i va representar una versió reelaborada en un estil molt abstracte, en nous texts parlats de principis de el XX, en el teatre de l'Òpera Estatal de Stuttgart, Alemània. Com va ocórrer en l'estrena, esta versió també va ser dirigida per Michael Riesman.[4]
En 1992 es va repondre per International Production Associates incloent la participació de Wilson, Glass i Childs. La producció es va repondre en el teatre McCarter en l'Universitat de Princeton. Després es va anar de gira per Fráncfort, Melbourne, Barcelona, Madrit, Tokìo, Brooklyn (BAM) i París.
Una reposició en la participació de tots els colaboradors originals va ser encarregada per la New York City Opera per a obrir la seua temporada 2009/2010. Quan el mánager general Gerard Mortier es va retirar de la NYCO, la reposició, junt en el restant de la programació de Mortier, es va cancelar.[5] Esta reposició també va ser recolzada per Chatalet, Het Muziektheater i l'English National Opera.
L'equip que havia organisat la producció de la New York City Opera ha reunit un atre grup de respal a la representació i es preveu presentar-la en l'Universitat de Míchigan en Ann Arbor en giner de 2012.[6]
Esta òpera rara volta es representa en l'actualitat; en les estadístiques de Operabase apareix en sol 1 representació per al periodo 2005-2010.
Argument
[editar | editar còdic]Des del principi de la colaboració entre Glass i Wilson, varen insistir en representar l'icon purament com una figura històrica, en absència d'un guion relacionat en l'image. Varen incorporar símbols de la vida d'Einstein dins de l'escenari de l'òpera,personages i música, i intencionadament no li varen donar a l'òpera una trama específica.[7] L'òpera està formada per nou escenes de 20 minuts cada una, separades per "Knee Plays". Cinc "Knee Plays" emmarquen l'estructura de l'òpera i apareixen entre els actes, mentres que també funcionen com a escena de tancament i obertura. Glass definix un "Knee Play" com un interludio entre actes i la paraula knee (genoll en anglés) es referix a la funció d'unió que eixerciten els genolls humans.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Philip Glass, Music by Philip Glass (Nova York: Harper and Row, 1997) 40.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Dunvagen Music Publishers, "Einstein on the Beach" (Gravació), Nonesuch Records 1993, Liner notes written by Tim Page (accés 22 d'octubre de 2007)». Philipglass.com. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2010. Consultat el 1 de març de 2010.
- ↑ Peter Lavezzoli, "The Dawn of Indian Music in the West", p.133, Books.google.com.
- ↑ Stuttgart State Theater, programa de la representació, 1988
- ↑ «Gerard Mortier resigns from New York City Opera». Latimesblogs.latimes.com. Consultat el 1 de març de 2010.
- ↑ «Einstein on the Beach: Tour». Pomegranate Arts, Inc.. Archivat des d'el original, el 24 d'agost de 2011.
- ↑ Robert Schwarz, Minimalists (Londres: Phaidon Press Limited, 1996) 135.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Einstein en la playa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.