Efecte secundari (informàtica)
En ciències de la computació es diu que una funció o expressió té efecte colateral, efecte de costat o efecte secundari si esta, ademés de retornar un valor, modifica l'estat del seu entorn. Per eixemple, una funció pot modificar una variable global o estàtica, modificar un dels seus arguments, escriure senyes a la pantalla o a un archiu, o llegir senyes d'atres funcions que tenen efecte secundari. Els efectes secundaris freqüentment fan que el comportament d'un programa siga més difícil de predir.
La programació imperativa generalment ampra funcions en efecte secundari per a fer que els programes funcionen, la programació funcional en canvi es caracterisa per minimisar estos efectes.
En el disseny de CPU les instruccions en efecte colateral són aquelles instruccions que modifiquen valors interns del CPU de forma no explícita - de fet, l'instrucció ADD pugues o no modificar atres registres (carry, zero, overflow, etc). Açò causa un problema quan es dissenya un CPU que usa "pipeline" d'instruccions i soporta instruccions en efecte colateral. Es deu prestar especial conte per a evitar este risc.
Transparència referencial
- Artícul principal → Transparència referencial.
Que una funció no tinga efecte secundari o colateral és una condició necessària pero no suficient per a que siga transparent referencialmente. Transparència referencial significa que una expressió (per eixemple, una cridada a una funció) pot ser reemplaçada pel seu valor; açò requerix que l'expressió no tinga efecte colateral i que siga pura, o siga, que sempre retorne el mateix resultat en la mateixa entrada.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto secundario (informática)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.