Anar al contingut

Efecte pistoler

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Se li atribuïx la creació d'esta teoria al físic Niels Bohr

El efecte pistoler, també cridat a voltes llei de Bohr o dilema del pistoler, és una teoria psicofísica que diu que un moviment intencional és més llent que un moviment automàtic o de reacció.[1] El concepte du el nom del físic Niels Henrik David Bohr, qui va deduir que la persona que desenfunda l'arma en segon lloc en un tiroteig serà qui guanye la disputa.[2]

Experiment de Bohr

Niels Bohr (1935)

Al físic danés Niels Henrik David Bohr se li va ocórrer el hipòtesis despuix de vore películes de l'Oest, que en freqüència mostraven al protagoniste desenfundando la pistola despuix del seu oponent i aixina i tot guanyant. Ell va plantejar el hipòtesis de que una persona, en reaccionar, podria moure's més ràpit que el seu oponent, el qual es mou deliberadament.[3] Bohr va organisar tirotejos simulats usant pistoles de perdiganes en els seus alumnes per a provar esta hipòtesis.[4] Bohr va descobrir que la persona que desenfundaba en segon lloc sempre guanyava en estos experiments, lo que ho va dur a concloure que desenfundar primer creava una clara desventaja.[4] Basant-se en l'inevitabilitat d'este resultat, Bohr va sugerir que la conclusió més llògica d'un tiroteig seria un apany pacífic, ya que cap dels pistolers voldria traure primer sabent que perdria.[2]

Evidència experimental

Investigacions posteriors varen confirmar el hipòtesis bàsica,[5] mostrant que els moviments intencionals i els moviments de reacció estaven controlats per dos sistemes separats,[6] i que no es llimitaven simplement als moviments de mans o braços.[7] L'efecte del pistoler s'aplica a la reacció inicial, no al control posterior de les extremitats, pero no hi ha compensació entre eixa reacció primerenca i la precisió de punteria posterior.[8]

Un estudi realisat en l'Universitat de Birmingham va trobar que els subjectes es movien un 10% més ràpit quan reaccionaven en lloc d'actuar en intenció.[9] No obstant, l'estudi també va trobar que els moviments reactius eren menys precisos que els intencionals i que l'aument de la velocitat de moviment no va compensar el retart inicial. Per açò, els autors de l'estudi exponen que l'aument de la velocitat no otorgaria molta ventaja en un tiroteig, encara que sí pot ser ventajós en atres situacions.[10][11]


Alguns estudis posteriors varen trobar que encara que les reaccions dels voluntaris eren més ràpides que les accions delliberades durant tasques simples d'un sol pas, esta ventaja no estava present en accions més complexes en varis passos a seguir.[12][13] Ademés, l'efecte es va invertir quan als voluntaris se'ls va presentar una opció d'acció, i els voluntaris que varen reaccionar es varen moure més llentament.[12]

Un estudi de 2020 va trobar que la llei de Bohr es va complir durant les accions de tot el cos i no es va llimitar a tasques simples en una sola mà.[14]

Vore també

Referències

  1. ↑ Casimir, Hendrik (1983). Haphazard Reality – Half a Century of Science, New York: Harper and Row, pp. 97–99. ISBN 978-0-06-015028-0.
  2. ↑ 2,0 2,1 «[1]». Consultat el 2022-06-11 (en en-GB).
  3. ↑ «Why does the gunslinger who draws first always get shot?» (en en). Science. Consultat el 2022-06-11.
  4. ↑ 4,0 4,1 «The boundary conditions for Bohr's law: when is reacting faster than acting?».Attention, Perception, & Psychophysics.73(2)
    613–620.ISSN 1943-393X.doi:10.3758/s13414-010-0057-7.
  5. ↑ «The gunslinger effect: why llaure movements made faster when responding to versus initiating an action?».Journal of Motor Behavior.45(2)
    85–90.ISSN 1940-1027.doi:10.1080/00222895.2012.746283.
  6. ↑ «Disarming the gunslinger effect: Reaction beats intention for cooperative actions».Psychonomic Bulletin & Review.25(2)
    761–766.ISSN 1531-5320.doi:10.3758/s13423-018-1462-5.
  7. ↑ «Difference Between Intentional and Reactive Movement in Side-Steps: Patterns of Temporal Structure and Force Exertion».Frontiers in Psychology.11ISSN 1664-1078.doi:10.3389/fpsyg.2020.02186.
  8. ↑ «Gunslinger Effect and Muller-Lyer Illusion: Examining Early Visual Information Processing for Clapix Limb-Target Control».Motor Control.21(3)
    284–298.ISSN 1087-1640.doi:10.1123/mc.2015-0079.
  9. ↑ «Good guys draw faster in gunfights – but not fast enough» (en en). The Guardian. Consultat el 2022-06-11.
  10. ↑ Mackenzie. «Draw! The neuroscience behind Hollywood shoot-outs» (en en-us). New Scientist. Consultat el 2022-06-11.
  11. ↑ Sample. «Gunslinger reactions a matter of life and death» (en en). The Sydney Morning Herald. Consultat el 2022-06-11.
  12. ↑ 12,0 12,1 «The boundary conditions for Bohr's law: when is reacting faster than acting?».Attention, Perception, & Psychophysics.73(2)
    613–620.ISSN 1943-393X.doi:10.3758/s13414-010-0057-7.
  13. ↑ «Gunslinger Effect and Müller-Lyer Illusion: Examining Early Visual Information Processing for Clapix Limb-Target Control».Motor Control.21(3)
    284–298.ISSN 1087-1640.doi:10.1123/mc.2015-0079.
  14. ↑ «Difference Between Intentional and Reactive Movement in Side-Steps: Patterns of Temporal Structure and Force Exertion».Frontiers in Psychology.11ISSN 1664-1078.doi:10.3389/fpsyg.2020.02186.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Efecte_pistoler&oldid=1288835»