Efecte inductivo

En química, el efecte inductivo és un efecte experimentalment observable en la transmissió de la càrrega a través d'una cadena d'àtoms en una molècula per inducció electrostàtica (principalment, definició de la IUPAC) o per la presència d'un mig polar (i. i. dinàmic). L'efecte polar net eixercit per un sustituyente és una combinació d'este efecte inductivo i el efecte mesomérico.

Efecte inductivo estàtic

El núvol electrònic en un enllaç sigma heteroatómico (entre dos àtoms diferents) no és uniforme sino que està llaugerament desplaçada cap al més electronegativo dels dos. Açò provoca un estat permanent de polaridad a on l'àtom més electronegativo té una major densitat electrònica mentres que l'atre adquirix un diferencial de càrrega positiva.

Si l'àtom electronegativo és després unit a una cadena d'àtoms, carbono generalment, la càrrega positiva és transmesa als atres àtoms en la cadena. Est és un efecte inductivo receptor, també coneguda com -I. Alguns grups, com el dels llogues, són menys receptors que el hidrogen i són més be considerats com donadores d'electrons. Este caràcter de donador d'electrons és indicat per l'efecte +I.

Característiques

Com el canvi induït en la polaridad és menor que la polaridad original, l'efecte inductivo dinàmic es desvanix ràpidament i només és significatiu a curtes distàncies. L'efecte inductivo estàtic és permanent més dèbil puix implica el trasllat sigma fortament sostinguts; atres factors més forts podrien apocar al inductivo.

L'efecte inductivo preval en l'estat normal de la molècula. És un fenomen associat essencialment als enllaços covalente simples. El parell electrònic, que és l'enllaç normal covalente, es desplaça llaugerament quan en la molècula existix un àtom que eixercixca sobre el parell electrònic una atracció major o menor que el restant dels àtoms.

L'efecte inductivo és llavors, l'efecte d'un sustituyente per la polarisació permanent d'un enllaç; és dir, si en una molècula establix un dipol, la seua acció es transmet a través de la cadena carbonada. Es representa en una flecha la punta de la qual senyala cap a l'àtom més electronegativo.

Eixemples

• Alguns sustituyentes aceptores (prenedors): NO₂; CN; (metoxi és prenedor inductivo (-I) i donador mesomérico (+M)); Cl; F.
• Alguns sustituyentes dadores (donadores): CH₃, OCH₃