Efecte de Troxler
El efecte de Troxler o torba de Troxler, és una ilusió òptica que afecta la percepció visual. Quan un es fixa en un punt en particular, encara que siga per un curt periodo de temps, un estímul immutable alluntat del punt de fixació es desvanirà i desapareixerà. L'investigació sugerix que a lo manco una part dels fenomens de percepció associats en la torba de Troxler ocorre en el cervell.
Descobriment
L'efecte va ser descobert en 1804 pel filòsof i mege suís Ignaz Paul Vital Troxler, que estava practicant en Viena en eixe moment.[1]
Processe
Adaptació neuronal
L'efecte de Troxler s'ha atribuït a l'adaptació de neurones vitals per a percebre estímuls en el sistema visual.[2] És part del principi general dels sistemes sensorials que els estímuls invariables pronte desapareixen de la nostra consciència. Per eixemple, si es deixa caure un chicotet tros de paper en la part interior del gobanella, se sent durant un curt periodo de temps fins que la sensació es desvanix. Açò es deu a que les neurones tàctils s'han adaptat i comencen a ignorar l'estímul sense importància. Pero si un mou el braç cap a dalt i cap a avall, donant distints estímuls, se seguirà sentint el paper.
Paralels visuals
Es pot vore una «torba sensorial» o farcidura similar d'un estímul fix quan la seua image retiniana es fixa en la retina (una image retiniana estabilisada). L'estabilisació es pot realisar d'a lo manco tres formes.
- Primer, es pot montar un chicotet proyector en una lent de contacte. El proyector proyecta una image en l'ull. A mida que l'ull es mou, la lent de contacte es mou en ell, per lo que l'image sempre es proyecta en la mateixa part de la retina;
- En segon lloc, un pot monitorear els moviments dels ulls i moure l'estímul per a cancelar els moviments dels ulls;
- En tercer lloc, es pot induir una image secundària, generalment per mig d'un centelleig breu i intens, com quan un és fotografiat en un centelleig fotogràfic (una forma d'image retiniana estabilisada que la majoria de la gent ha experimentat). Açò fa que una image es decolore en la retina per la forta resposta dels cons i bastons. En tots estos casos, l'estímul es desvanix al poc temps i desapareix.
L'efecte Troxler aumenta si l'estímul és chicotet, té poc contrast (o «equiluminante») o està borroso. L'efecte aumenta quant més s'allunta l'estímul del punt de fixació.
Vore també
- Perseguidor del lila: Una ilusió que implica l'efecte de Troxler.
Referències
- ↑ Troxler, D. (I. P. V.)(1804).«Über dones Verschwinden gegebener Gegenstände innerhalb unseres Gesichtskreises».Ophthalmologische Bibliothek.2(2): 1–53.(en alemà)
- ↑ Martinez-Comte, Susana; MacKnik, Stephen L.; Hubel, David H.(2004).«The role of fixational eye movements in visual perception».Nature Reviews Neuroscience.5(3): 229–40.doi:10.1038/nrn1348.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto de Troxler» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.