Efecte Smith–Purcell
L'efecte Smith-Purcell o radiació per difracció, és un tipo de radiació electromagnètica,[1][2] l'estudi del qual va ser precursor del làser d'electró lliure (FEL).
Va ser desenrollat per Steve Smith, un estudiant de postgrau, baix la direcció d'Edward Purcell. En l'experiment, varen enviar un fes d'electrons a través de la superfície d'una rendija de difracció òptica reglada, produint una radiació electromagnètica a una llongitut d'ona resonante dins del ample de banda resonante.[1] Essencialment, açò és una forma de radiació Cherenkov, a on la velocitat de fase de la llum ha segut alterada per la reixeta periòdica.
Es creu que l'efecte Smith–Purcell]970402013 és una variant de la radiació Lilienfeld.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «FUENTE DE RADIACION SMITH-PURCELL USANDO UN METAMATARIAL…» (en és). patentats.com. Consultat el 2020-12-14.
- ↑ 1978 8th European Microwave Conference.
- 723–724.doi:10.1109/EUMA.1978.332622.Consultat el 2020-12-14.
- ↑ Physics Today.42(6)
- 114–114.ISSN 0031-9228.doi:10.1063/1.2811070.Consultat el 2020-12-12.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Physical Review.American Physical Society (APS).92(4)
- 1069–1069.ISSN 0031-899X.doi:10.1103/physrev.92.1069.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Smith–Purcell» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.