Efecte Moisés

Efecte Moisés, és un efecte físic que conseguix retraure un líquit diamagnético com el aigua o el amoniaco pel rebuig d'un intens camp magnètic. Aixina este líquit es desplaça d'un lloc en fort camp magnètic a un atre en menor intensitat. Es va descobrir en 1994 i du el seu nom pel profeta Moisés, que es diu va obrir les aigües del mar Rojo.

Experiment

En 1994 la revista científica New Scientist va informar de l'experiment que provava l'efecte. Dos físics, Masakazu Iwasaka i Shogo Ueno, varen conseguir dividir l'aigua en un laboratori de la Universitat de Tòquio, utilisant un inductor d'alta potència. En això varen desenrollar un fort camp magnètic d'uns 50 Tesla, al voltant d'un tubo horisontal de vidre ple parcialment d'aigua, que obligava a l'aigua a la seua entorn a desplaçar-se cap als extrems del cilindre deixant un espai sec entre l'aigua i el tubo horisontal de vidre. Per eixemple quan varen aplicar un camp magnètic de 10 T, la superfície de l'aigua es va desplaçar sobre 4 cm del centre del generador del camp.

També varen demostrar que ocorria un fenomen contrari en una solució acuosa de sulfat de coure.

El fenomen es basa en un efecte diamagnético, és dir, la propietat d'alguns materials per a ser repelits per un iman. És el resultat d'aplicar la llei de Lenz a l'escala atòmica. Sempre que varia el fluix magnètic es mostra una inducció electromagnètica que segons la llei de Lenz s'opon a la causa que la produïx.

L'experiment s'ha reproduït posteriorment en atres experiments.

Aplicacions

El laboratori nortamericà Oak Ridge National Laboratory va desenrollar un nou material basat en la pols de vidre en una propietat notable de repelir l'aigua millor que un atre material natural. El material, en efecte hidrofòbic, fa que s'acumule l'aigua a unes altures artificials creades en la superfície del material a escala nanométrica. La superfície anomenada superhidrófoba es recobrix aixina sempre d'una capa d'aire, inclús sumergida en aigua.