Efecte Brusseles
El Efecte Brusseles (en inglés: The Brussels Effect) és un terme falcat en 2012 per la professora Anu Bradford de Columbia Law School i nomenat segons el similar “Efecte Califòrnia” que pot ser vist en els Estats Units.[1][2] La tesis de Bradford és que la força de l'Unió Europea radica en la seua capacitat de crear un marc regulador comú.[3]
En 2020, a l'inici de la pandèmia de COVID-19, Bradford va publicar The Brussels Effect: How the European Union Rules the World, un llibre en el que explica per qué és l'Unió Europea –i no Estats Units o China– qui domina el món per mig de la externalisació involuntària de regulacions per mig dels mecanismes globalizadores del mercat. En este terme, l'autora insistix que en les seues lleis, l'UE acaba influint més a nivell mundial que EE. UU. en el seu poder militar o China en les seues proyectes en l'estranger.[4]
Causa
La combinació del tamany i l'importància del mercat interior de l'Unió Europea, estàndarts relativament estrictes i la capacitat reguladora[5] pot tindre l'efecte de que les empreses que comercien internacionalment vegen que no és econòmicament, llegalment o tècnicament pràctic mantindre estàndarts més baixos en mercats fòra de l'UE. Les companyies que no són de l'UE que exporten globalment, poden vore que és beneficiós adoptar els estàndarts posats en Brusseles uniformemente en lloc d'aplicar distints estàndarts per a diferents mercats.[6][7]
Carrera dalt i carrera cap a l'abisme
L'Efecte Califòrnia i l'Efecte Brusseles són una forma de "carrera dalt" a on l'estàndart més estricte apela a les companyies que operen per mig de múltiples entorns reguladors ya que fa la producció global i exportació més fàcil.[8][9][10] Els efectes són els oposts del Efecte Delaware, una carrera cap a l'abisme on les jurisdiccions poden elegir baixar els seus requisits reguladors en un intent d'atraure els negocis que busquen els estàndars menys estrictes.[11]
Vore també
Referències
- ↑ Lecture, March 2012 – "The Brussels Effect: The Rise of a Regulatory Superstate in Europe"
- ↑ Vogel, David (1995). Trading Up: Consumer and Environmental regulation in a global economy, Harvard University Press. ISBN 9780674900837.
- ↑ «Viure millor: El futur és Europa». La Vanguardia. Consultat el 3 de decembre de 2020.
- ↑ «Aixina domina el món l'Unió Europea, segons la creadora del 'efecte Brusseles'». El Confidencial. Consultat el 3 de decembre de 2020.
- ↑ (2007).«The European regulatory state and global public policy: micro-institutions, macro-influence».Journal of European Public Policy.doi:10.1080/13501760701497659.
- ↑ «The Brussels Effect: The Rise of a Regulatory Superstate in Europe». Columbia Law School. Archivat des d'el original, el 4 de maig de 2018. Consultat el 27 de novembre de 2019.
- ↑ «[1]».
- ↑ «[2]».
- ↑ «[3]».
- ↑ Bach. «Three Questions: Prof. David Bach on the Reach of European Privacy Regulations». Yale Insights.
- ↑ «[4]». Consultat el 18 May 2018.
Bibliografia
- Bradford, Anu (2020). Oxford Scholarship (ed.). The Brussels Effect: How the European Union Rules the World (en EN). doi:10.1093/orso/9780190088583.001.0001. ISBN 9780190088583.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Bruselas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.