Edorexia

L'edorexia és un trastorn alimentari que es posa de manifest per mig de l'ingesta desproporcionada d'aliment. Edo i orexis (que signifiquen "menjar" i "gana" respectivament) vénen a formar l'expressió el significat de la qual és "menjar per gana" distinguint la gana funcional o “sà” de la gana disfuncional o “patològic”.

L'edorexia representa els hàbits alimentaris, estils de vida i sicològics que desencadenen el desequilibri energètic que provoca l'obesitat.

López Morales i Garcés dels Fayos enumeren els factors que produïxen un desequilibri energètic com:

• Aporte Calòric
• Despesa energètica
• Homeostasis energètica
• Vulnerabilitat genètica.

Este model, considera l'obesitat com un estat corporal la característica principal del qual és l'acumulació de greix, ocasionada per un desequilibri energètic entre diversos factors, com l'aporte calòric i despesa energètica, per mig de l'influència de l'homeostasis energètica i la vulnerabilitat genètica.

Encara que este desequilibri energètic en rares ocasions és per causes endógenas, pot desencadenar una série de conseqüències provocant una obesitat. No obstant, la majoria de les ocasions l'obesitat és el resultat dels hàbits adquirits i seran açò la clau principal per a mantindre o trencar l'equilibri abans mencionat.

Per lo que els hàbits de les persones representen l'últim esclavó i són els responsables de desencadenar l'obesitat. No obstant, l'organisme està capacitat per a establir estratègies que permeten mantindre l'equilibri; es desenrollen modificacions metabòliques i conductuales per a alcançar-ho en el cas de l'excés en l'ingesta. Ademés es coneix l'àmplia etiologia de l'alteració en l'homeostasis energètica en la qual, l'estrés, l'aprenentage i atres factors sicològics constituïxen part de la mateixa, és dir, l'estrés i atres aspectes sicològics poden alterar al mecanisme regulador podent provocar alteracions metabòlics i conductuales (com l'ingesta excessiva d'aliments).

Edorexia en deportistes

Encara que en la majoria dels casos, este síndrome es relaciona en l'obesitat. Cal destacar la relació del deport en l'alimentació; en concret, l'alimentació depén del deport per a compensar l'ingesta calòrica, i a la seua volta, el deport depén del tipo d'alimentació per a alcançar el màxim rendiment.

Per lo que, la dieta d'un deportiste és fonamental. Llavors ¿Per qué raó molts deportistes li costa iniciar una alimentació més adequada? ¿Per qué els deportistes quan deixen de practicar deport engordixen? Les causes de les dificultats per a deixar de menjar aliments que no són recomanables per a la nostra activitat física o deixar de menjar una cantitat excessiva quan ya no realisem activitat física, es troba en el Síndrome de Edorexia.

Generalment, coneixem com el deport provoca una demanda energètica que l'alimentació soporta. No obstant, l'organisme s'acostuma a eixa cantitat de menjar, és dir, l'organisme normalisa eixa conducta; provocant una necessitat sicològica (dependència).

Encara que l'organisme no requerixca d'una ingesta excessiva perque no existixen necessitats físiques al no practicar deport, l'organisme seguix tenint les necessitats sicològiques. Com a conclusió, és una ingesta excessiva segons les demandes “reals” que el cos necessita i com són superior a la despesa energètica, hi ha molta possibilitat d'engordir. D'una forma similar, nos costa canviar els hàbits alimentaris en escomençar una dieta; en el cas dels deportistes, la dificultat de mantindre la dieta deportiva per al seu màxim rendiment.

El Síndrome de Edorexia no solament es resumix en l'adicció al menjar, també inclou atres factors com per eixemple, la realisació de deport per por a engordir. No obstant, si queda una cosa clara: quan l'alimentació provoca dificultats personals, socials, laborals o deportives en una persona i té dificultats per a canviar eixos hàbits, nos trobem en un possible problema, tinga o no un excés de pes, denominat Síndrome de Edorexia.