Edifici del Banc d'Espanya (Alacant)
La sucursal del Banc d'Espanya en Alacant és un edifici neoclàssic construït per l'arquitecte espanyol José Yárnoz Larrosa en 1947.
Sèu anterior
La Sucursal del Banc d'Espanya en Alacant inicia les seues operacions el 22 d'agost de 1858, dos anys despuix d'establir-se un sistema de pluralitat de bancs d'emissió. La primera sèu se situa en la casa del Passage d'Amérigo, en el carrer de la Princesa, hui d'Altamira. Estes instalacions es lloguen per 30 000 reals anuals.[1]
El segon domicili de la sucursal, ya en règim de propietat, és en La Rambla, cantó a la plaça del Portal d'Elig, unint-se més vesprada en el contigu edifici del carrer Bilbao número 1.[1]
Sèu actual
La tercera sèu i actual, es va construir en part del solar a on s'ubicava el Real Convent de les Capuchinas (Alacant) en La Rambla número 31 i va ser inaugurada el 27 de juny de 1947. L'edifici actual de la sucursal d'Alacant, d'estil casticista, es proyecta en els últims mesos de l'II República, encara que no comença la seua construcció fins a 1943, finalisada la Guerra Civil. Les obres terminen en 1945, demorant-se la seua inauguració fins al 27 de juny de 1947.[1]
En esta obra de l'arquitecte del Banc d'Espanya, José Yárnoz Larrosa, es donen cita les més genuïnes regles de composició acadèmica, revestides en l'elements de l'estil clàssic: órdens jónicos i corintios posats en escena, en pedra que destaca sobre panys de rajola roja. L'edifici esta tancat en la seua part atrassera per un jardí harmonisat en el volum principal. La resolució de l'edifici com un compacte volum exterior no dona pistes del gran buit en allumenament cenital que presenta el pati d'operacions, cobert per un gran tragaluz d'estil moderniste al que aboquen els buits de les plantes altes. En el centre de la vidriera destaca un gran escut franquiste de l'Espanya dels quaranta que es reflectix, al pas de la llum natural, en la sala principal. En atres edificis públics s'han retirat este tipo de vidrieres, traslladant-se a museus i reemplaçant-se per l'escut actual, en atres casos s'ha decidit preservar-els per formar part del valor arquitectònic del propi edifici i de la seua identitat històrica.
En 2010 es va concloure l'ampliació d'obra nova, consistent en garaig per a vehículs blindats i ampliació d'oficines. L'ampliació, vista des del carrer de Bailén, de l'arquitecte Vicente Manuel Vidal Vidal, manté exteriormente la forma pétrea de tot el zócalo, amprant pedra Almorquí, utilisant un mur compost i continu en partesoles, aixina com un sistema de brànquies d'acort en el tancament del jardí.[1]
Este estil de construcció es repetix a lo manco en un atre edifici del Banc d'Espanya, en el seu sèu de la veïna província d'Albacete, a on també trobem el tragaluz en l'escut nacional. L'edifici, que hui es troba en desús, va ser construït en 1935 i guarda gran similitut formal en l'alacantí.
Servicis
La sucursal del Banc d'Espanya en Alacant opera en entitats de crèdit,[2] i oferix els següents servicis al públic:
- Operacions de bescanvi de pessetes per euros.
- Recollida de billets i monedes falsos.
- Bescanvi de billets deteriorats.
- Subscripció de deute públic.
- Solicitut d'informació de la Central d'Informació de Riscs (CIR).
- Presentació, davant el Departament de Conducta de Mercat i Reclamacions, de queixes i consultes relatives als servicis bancaris que presten les entitats de crèdit.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «El Banc d'Espanya en Alacant».Fullet informatiu.Consultat el 29 de novembre de 2015.
- ↑ «Sobre el Banc: Organisació Organisació territorial: Alacant». Consultat el 29 de novembre de 2015.
Bibliografia
- Serrano García (2015). Banc d'Espanya (ed.). Plans històrics dels edificis del Banc d'Espanya (en castellà), Madrit, pp. 144-145. ISBN 978-84-608-6173-7.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Edifici del Banc d'Espanya (Alacant).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Edificio del Banco de España (Alicante)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.