Edifici del Banc Central de Chile

Edifici del Banc Central de Chile

El edifici del Banc Central de Chile és un edifici ubicat en el Barri Cívic de Santiago i que alberga la sèu principal del Banc Central de Chile, organisme rector del sistema monetari de dit país. Està classificat com a Immoble de Conservació Històrica, denominació que resguarda a les edificacions d'importància nacional, històrica i arquitectònica.

Història

Erro al crear miniatura:

Edifici del banc en 1930.

El primer lloc utilisat com a sèu pel Banc Central de Chile s'ubicava en un antic local del Banc Santiago en Agustinas en Fumada, lloc a on va iniciar les seues operacions l'11 de giner de 1926. Com descriu la primera memòria del banc, este espai es va fer insuficient, ya que «les condicions ordinàries que requerixen les edificacions destinades al gir bancari resulten insuficients per a un Banc Central que, ademés de les activitats pròpies d'este comerç, té una secció com la d'emissió que per sí sola necessita d'un recint especial extens i apropiat als seus diferents treballs, en voltes suficients per a la segura custòdia del paper billet, en ampli espai destinat al treball de cancelació dels billets deteriorats i en forns adequats».

L'actual sèu, ubicada en el centre de Santiago, en carrer Agustinas, és un edifici de conservació històrica construït en un terreny d'aproximadament 3200 m². Té un estil neoclàssic eclèctic i arreplega la tradició tipològica dels edificis bancaris anglesos, lo que s'expressa en la frontera composta per pilastres a gran escala i per la decoració dels espais interiors, en els que resalta l'us del bronze i del marbre. L'obra, dissenyada per l'arquitecte Alberto Cruz Montt, va escomençar la seua construcció en 1927 i contava en tres pisos i un subterràneu, en 6494 m² de superfície edificada. Després de ser visitada pel llavors president de la República, Carlos Ibáñez del Camp, va obrir les seues portes al públic el 17 de decembre de 1928.

El terreny pertanyia a la Caixa d'Aforros de Santiago i anteriorment va funcionar en el mateix lloc el primer monasteri de Chile, de les monges Agustinas, a les que es deu el nom del carrer en que s'emplaça l'edifici. En eixe mateix terreny, antigament, es trobava la casona de la família de Manuel Rodríguez Erdoíza. El cost total d'edifici i el terreny va ser de $ 9 381 920 de l'época.

En 1937 es decidix ampliar l'edifici, lo que va ser realisat per l'arquitecte Josué Smith Solar i el seu fill José Tomás Smith Miller, els qui varen respectar el treball original d'Alberto Cruz Montt, uniformant les fronteres de l'edifici i mantenint la configuració que exhibix en l'actualitat. Esta massiça i segura construcció arremata en la seua frontis en una llegenda: «Banc Central de Chile». Les llínees arquitectòniques de la seua frontera i els objectius corporatius del Banc Central, tenen en comuna característiques tals com: solidea, orde, progrés i estabilitat.

El frontispici de l'edifici del Banc Central de Chile va ser representat en el revers del billet de 50 000 pesos, emés en 1959, aixina com també en el de 50 escuts, emés des de 1960. Per al colp d'Estat de l'11 de setembre de 1973, l'edifici va rebre varis impactes de bala producte dels enfrontaments entre forces militars i persones lleals al govern de Salvador Dellà.

El 18 de maig de 2012 va ser inaugurat en el seu interior el Museu Numismàtic del Banc Central de Chile. Es varen habilitar part de les antigues caixes i una volta en desús com a lloc d'exhibició d'elements que formen part de l'història monetària de Chile, ademés d'una secció en exposició de billets del món.

Erro al crear miniatura:

Accés principal del banc en 2018.

Entre octubre de 2016 i febrer de 2018 es va realisar una segona intervenció a l'edifici, en complir-se 90 anys de la seua construcció, en la finalitat de preservar el valor de l'edifici com una peça del patrimoni arquitectònic de Chile i assegurar l'estat de conservació per a generacions futures. Per a això, es varen reparar i varen recuperar revestiment, estuc i ornaments, llànties i finestres de bronze, ademés de corregir les fissures en les seues ornatos exteriors que representaven un risc per als transeünts. Un equip d'experts va realisar un exhaustiu treball de recuperació de la porta principal de bronze, una de les peces més importants en l'arquitectura d'esta construcció; ademés, es va instalar un nou sistema d'allumenament en tecnologia d'eficiència energètica.

Característiques

Erro al crear miniatura:

Sala a on es reunix el Consell del Banc Central.

L'edifici conta en 8 plantes, en 18 000 m² construïts sobre una superfície de 3926 m². L'ingrés principal a la sèu del Banc Central de Chile està flanquejat per dos luminarias de pedestal assentades sobre un plinto de concret; les cinc llums d'opalinas blanques es troben sobre un soport de bronze, i estos farols s'incorporen posteriorment, ya que no apareixen en fotografies de l'edifici de 1929.

Una de les característiques de l'edifici és la seua gran porta de bronze, que acompanya a l'edifici des de la seua fundació i a la que s'accedix ascendint per una escalinata central de cinc escalons. La porta va ser construïda per la Maestranza i Manyaneria Artístiques Carlos Mina i fills. Feta en dos plecs, pesa sis tonellades i té una altura de 6,2 metros i un ample de 3,5 metros. El disseny conta en elements clàssics característics, seguint la llínea de l'edifici, destacant la sobrietat decorativa. En el centre descolla un parell d'aldabas i en els seus segments laterals s'accentuen peces fitomorfas, mentres que, en el mòdul inferior del full dret, s'observa una placa que diu “C. MINA i FILLS, ERASMO ESCALA 3096-SANTIAGO DE CHILE”.