El ecosistema llitoral o ecosistema marí coster comprén el conjunt de comunitats biològiques i processos ecològics que es desenrollen en la franja de transició entre el mig terrestre i el mig marí. Inclou tallats, plages, dunes, plataformes rocoses, zones intermareales i chapulls costers. Estos ecosistemes presenten una elevada biodiversitat i eixerciten funcions ecològiques essencials, com la protecció front a l'erosió, la producció primària i el soport de numeroses espècies marines i terrestres.[1]

Colónia d'alcatraces costers

Un ecosistema llitoral es forma en la zona de contacte entre la terra i l'oceà. A nivell mundial, existixen aproximadament 620 000 quilómetros (390 000 milles) de llitoral. Els hàbitats costers s'estenen fins a les vores de les plataformes continentals i cobrixen aproximadament el 7 % de la superfície oceànica. Estos ecosistemes alberguen una gran varietat de hàbitats marins, cada u en les seues pròpies característiques i composició d'espècies.

Característiques

 
Praderia de fanerógama marines en Florida Keys National Marine Sanctuary

Les zones costeres de tot lo món estan experimentant importants canvis ecològics causats per pressions d'orige humà, com el canvi climàtic, els aportes alimentaris antropogénicos, la sobrepesca i la propagació d'espècies invasoras.[2][3]

Els ecosistemes llitorals es caracterisen per:

  • L'interacció constant entre processos marins (onage, marees, salinitat) i terrestres (erosió, sedimentaació).[4]
  • La presència d'espècies adaptades a condicions extremes de vent, sal i exposició solar.
  • Una elevada productivitat biològica en zones intermareales i chapulls costers.
  • L'existència de hàbitats especialisats com a tallats, coves marines, plages i dunes.

Hàbitats principals

  • Tallats costers: refugi per a aus marines i flora adaptada a la salinitat.
  • Plages i dunes: sistemes dinàmics en vegetació psammófila.
  • Zones intermareales: comunitats d'algues, moluscs i crustacis.[5]
  • Chapulls costers: marismas, estanys i estuaris en alta biodiversitat.

Vore també

Referències

  1. ↑ UNEP (2016). Coastal Ecosystems of the Mediterranean. United Nations Environment Programme.
  2. ↑ (2008).«A Global Map of Human Impact on Marine Ecosystems».Science.319(5865)
    948-952.doi:10.1126/science.1149345.
  3. ↑ (2016).«Human activities and climate variability drive fast-pastureu change across the world's estuarine-coastal ecosystems».Global Change Biology.22(2)
    513-529.doi:10.1111/gcb.13059.
  4. ↑ MedPAN (2017). Management of Mediterranean coastal habitats. MedPAN Technical Reports.
  5. ↑ Raffaelli, D. & Hawkins, S. (2010). Intertidal Ecology. Springer.

Bibliografia

  • Arcs, J.M. (2009). Ecology and conservation of seabirds in the Mediterranean. SEO/BirdLife.
  • MedPAN (2017). Management of Mediterranean coastal habitats.
  • UNEP (2016). Coastal Ecosystems of the Mediterranean.
  • Raffaelli, D. & Hawkins, S. (2010). Intertidal Ecology. Springer.
  • WWF (2018). Mediterranean Coastal Habitat Loss Report.


Referències