Economia de gama

Una economia de gama és similar en concepte a una economia d'escala. Mentres una economia d'escala es referix principalment a l'eficiència associada en canvis en el costat de l'oferta, tals com incrementar o decrementar l'escala de producció d'un únic tipo de producte, les economies de gama es referixen a l'eficiència associada principalment en canvis en el costat de la demanda, tals com l'increment o disminució de l'alcanç del màrqueting i la distribució de diferents tipos de productes. Les economies de gama són una de les raons principals per a estratègies de màrqueting tals com a paquets de servicis, llínees de productes i marques de família.

Panzar i Willig varen falcar el terme "economies of scope" (economia de gama) en 1975 en el seu artícul "Economies of Scale and Economies of Scope in Multi-Output Production." ("Economies d'escala i economies de gama en la producció de múltiples bens.")

Comunament, en incrementar el número de productes promoguts i usar els mijos massius de comunicació, s'aplega a més gent en cada dólar invertit. Est és un eixemple d'economia de gama. No obstant, este increment no és constant. En algun moment, les despeses adicionals en publicitat per a nous productes escomença a ser menys efectiva (un eixemple de deseconomías de gama).

Si una força de vendes està venent varis productes, usualment resulta més eficient que si solament ven un producte. El cost del seu temps de viage es distribuïx sobre una base major de guanys, aixina que la seua eficiència de costs s'incrementa. Inclús poden crear-se sinèrgies entre productes, de manera que serà més fàcil que un consumidor trobe la seua demanda satisfeta per dita combinació de productes que per un únic producte. Les economies de gama poden ademés operar a través de l'eficiència en la distribució. És més eficient enviar una gama diversa de productes a un lloc, que embarcar un únic tipo de producte a eixe lloc.

També es presenten economies de gama quan es conseguix un aforro de costs en otorgar-li utilitats extres als subproductes en el procés de producció, per eixemple, l'obtenció d'oli mineral i asfalt en refinar el petròleu per a produir gasolina.

Una companyia que ven vàries llínees de productes, ven el mateix producte en molts països, o ven vàries llínees de producte en varis països es beneficiarà de la reducció de les seues nivells de risc com a resultat de les seues economies de gama. Si una de les seues llínees de producte queda obsoleta o un país a on comercia el seu producte cau en recessió econòmica, és molt provable que la companyia siga capaç de continuar les seues operacions comercials.

No tots els economistes consideren importants les economies de gama. Alguns argumenten que solament són aplicables a certes indústries, i encara en estes, molt rara volta.

Monopolis naturals

Mentres en el cas d'una única eixida de producte, les economies d'escala són una condició suficient per a verificar l'existència d'un monopoli natural, en el cas d'eixida de productes múltiples, estes no són ni necessàries ni suficients. No obstant, les economies de gama són una condició necessària.

De forma simplificada es considera que existix un monopoli natural quan en una indústria existixen tant economia d'escala com a economia de gama.

Vore també

• Economia
• Distribució (negocis)
• Mercadotècnia
• Economia d'escala
• Eficiència econòmica

Referències

DJ Teece - Strategy: Critical Perspectives on Business and Management, 2005 Economies of scope and the scope of the enterprise Page 54