Ecomuseo de Cap de Cavalleria
El Ecomuseo de Cap de Cavalleria és un ecomuseo que es troba en la costa més al nort de l'illa de Menorca, concretament en les proximitats del Cap de Cavalleria i el port de Sanitja (Predio de Santa Teresa, Mercadal). El Ecomuseo va ser creat en 1997 baix la gestió de l'associació sense ànim de lucre “Sa Nitja. Gestió del Patrimoni Mediterràneu”, en la finalitat de protegir, investigar i difondre els recursos culturals i naturals de Cavalleria i el port de Sanitja.
Esta tasca es porta a terme per mig de l'estudi interdisciplinar dels elements geològics, biològics, migambientals, etnològics i històric-artístics que es troben en este territori. Entre ells, cal destacar este últim aspecte, per les intervencions arqueològiques en el port de Sanitja, que es realisen en l'actualitat en el campament militar romà de el I i la ciutat romana de Sanisera (sigles I a. C. a el VI d. C.) (Vore Sanisera).
Tota l'informació sobre el territori es troba en el Far de Cavalleria, el qual alberga una série de materials audiovisuals i gràfics, ademés d'una exposició que inclou material arqueològic recuperat de les excavacions que s'efectuen en el port de Sanitja. L'exposició “¡Descobrix el Nort!”, que va ser inaugurada en 2005, oferix una visió general de tots els elements dalt mencionats, i està traduïda a sis idiomes: català, espanyol, anglés, alemà, italià i francés.
Ademés, despuix de l'exposició que alberga la casa de Santa Teresa, el visitant pot proseguir en la visita de l'entorn exterior seguint la guia de “les 7 rutes”, que s'inicia en l'eixida del museu i per la que es pretén complementar lo expost en la sala d'exposicions coneixent els punts més importants del paisage, incloent les excavacions abans mencionades, els elements etnològics tals com a forn de calç, búnkeres de la Guerra Civil o el far de Cavalleria, ademés de la flora i fauna autòctones.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecomuseo de Cap de Cavalleria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.