L'ecoimpostura, ecoblanqueo,[1]ecopostureo,[2] o llavat d'image verda (en inglés: greenwashing) és una forma de propaganda en la que es realisa màrqueting vert de manera enganyosa per a promoure la percepció de que els productes, objectius o polítiques d'una organisació són respectuosos en el mig ambient en la finalitat d'aumentar els seus beneficis.[3][4][5]La Fundéu també nomena les alternatives impostura verda i impostura ecològica.[6]

Ecoimpostura
Hotels practicant la ecoimpostura a on habitualment inviten a reutilisar les tovalles per a aforrar diners, no per a protegir el mig ambient.

Els esforços d'esta forma de pseudoecologismo varien des de canviar el nom o l'etiqueta d'un producte per a evocar el mig natural sense que haja variat el seu impacte ambiental o sobre la salut, fins a campanyes publicitàries multimillonàries que retraten a empreses altament contaminants com a respectuoses en la naturalea.[7][8]

A sovint existix evidència de que una organisació està realisant una ecoimpostura en observar les diferències de despesa: quan s'invertix significativament més diners en publicitar ser vert que en pràctiques realment ecològiques.[9]

Mentres que la ecoimpostura no és una pràctica nova, el seu us sí ha aumentat en els últims anys per a satisfer la demanda dels consumidors que busquen productes i servicis respectuosos en el mig ambient, agravant-se el problema per la laxitud de les agències regulatorias.[10]

Els crítics sugerixen que l'aument del llavat d'image verda, associat en una regulació ineficaç, contribuïx a l'escepticisme dels consumidors sobretot l'activisme ambiental, i disminuïx el poder del consumidor per a dirigir a les empreses cap a solucions realment respectuoses en el mig ambient dels processos de producció, distribució o comercialisació.[10]


Moltes empreses utilisen la ecoimpostura com una forma de reparar la percepció pública de la seua marca. La divulgació d'informació per part de les empreses es realisa de manera biaixada en la finalitat de maximizar la seua percepció de llegitimitat. No obstant, hi ha un número creixent d'auditories socials i migambientals que prenen postures i senyalen els enganys en l'absència de supervisió i verificació pública externa.[11][12]

En distints moments s'ha intentat legislar per a evitar competència deslleal i dotar a consumidors i empreses conscienciats ambientalment en ferramentes de transparència sobre les propietats de productes i servicis. Aixina hi ha tres esquemes de certificació voluntària legislados que inclouen criteris públics i requerixen d'informació verificada per part d'els qui vullguen promocionar les propietats ecològiques dels seus productes o empreses:

Una forma de detectar ecoimpostura és vore si les empreses estan adherides algun d'eixos sistemes o si realisen afirmacions que no es basen en els criteris de les normes que els regulen. Algunes corporacions apleguen a desenrollar sistemes propis o sectorials per a intentar donar validea a certificacions que s'allunten dels estàndarts regulats en estos tres models.

Algunes pràctiques

A continuació se citen algunes pràctiques constitutives[13]

  • Utilisació de terminologia que carix d'un clar significat. Eixemple: ecoamigable.
  • Llançament de productes "verts" mentres es manté processos de producció poc respectuosos en el mig ambient. Eixemple: un cosmètic "bio" que és produït en una fàbrica que contamina un riu.
  • L'us d'imàgens sugerents que inviten a pensar en un impacte vert. Eixemple: l'image d'una fàbrica dels fumerals de la qual broten flors.
  • Utilisació de lemes que destaquen un aspecte "vert" d'un producte quan el restant del producte no ho és o quan la major part dels productes que oferix la mateixa empresa o els ingressos que obté no ho són. Un eixemple seria la promoció de biocombustibles, gas o hidrogen renovable  per part d'empreses petroleres o gasistes, com Repsol o ENI.[14][15]
  • Comparatives en les que l'anunciant es definix com el millor en una categoria determinada. Eixemple: una petrolera que s'anuncia com la menys contaminant.
  • Utilisació de gerga excessivament tècnica que només l'expert és capaç d'entendre.
  • Etiquetes que sugerixen el respal de tercers o algun tipo de certificació.

Vore també

  • [[Archiu:{{#switch:Ecologia|20px|Vore el portal sobre Ecologia]] Portal:Ecologia. Contingut relacionat en Ecologia.

Referències

  1. ↑ Myriam Quiroa (4 d'abril de 2023). «Ecoblanqueo o greenwahsing». Economipedia.
  2. ↑ Domínguez, María. «El regulador europeu alerta de 'ecopostureo' en els fondos d'inversió sostenibles», L'Economiste(Madrit, Espanya), 8 de febrer de 2024. Consultat el 8 de febrer de 2024.
  3. ↑ «Investigació sobre el ecoblanqueamiento», L'estat del món. Anuari econòmic geopolític mundial 2011, Akal, pp. 175-178. ISBN 978-84-460-3266-3.
  4. ↑ (2015) Communicating Sustainability for the Green Economy (en anglés), Routledge. ISBN 978-0-765-63680-5.
  5. ↑ L'engany vert. El País. 5 d'agost de 2011.
  6. ↑ ««greenwashing», alternatives en espanyol». FundéuRAE (2020-07-31). Consultat el 2022-09-27.
  7. ↑ (anglés) A Brief History of Greenwash.
  8. ↑ (anglés) Top 10 Greenwashing Companies In America. Huffingtonpost. 25 de maig de 2011.
  9. ↑ (anglés) Greenwash. Greenpeace.
  10. ↑ 10,0 10,1 (anglés) Greenwashing: Do You Know What You're Buying? Environmental Health Perspectives. Juny, 2010.
  11. ↑ (anglés) Social Accountability and Corporate Greenwashing. Journal of Business Ethics. Març de 2003.
  12. ↑ (anglés) Greenwashing Revisited: In Search of a Typology and Accusation-Based Definition Incorporating Legitimacy Strategies. Business Strategy and the Environment. 24 de novembre de 2015.
  13. ↑ BSR & Futerra Sustainability Communications(Juliol 2009).«Understanding and Preventing Greenwash: A Business Guide».Understanding and Preventing Greenwash: A Business Guide.(en anglés)
  14. ↑ «L'organisació europea T&I se sumixca a l'acusació contra Repsol de greenwashing en les gasolineres» (en es). L'Espanyol (2024-03-18).
  15. ↑ Rodenas, Àngels (2023-10-18). «El regulador publicitari britànic veta per segona volta un anunci de Repsol per 'greenwashing' en lo que va d'any» (en es). elDiario.és.


Referències