Echium cantabricum
La Echium cantabricum o també cridada Viborera blava de Piedrasluengas és una espècie herbàcea pertanyent a la família de les boragináceas, i és una planta endèmica de la cordillera Cantàbrica.
Descripció
[editar | editar còdic]Pot ser bienal o perenne, alcança 1 m de talla, en brots ascendents que sorgixen de la roseta, i inflorescència cilíndrica de 4 cm. Es troba en el Catàlec de Flora Amenaçada com "Sensible a l'alteració del seu hàbitat.[1]
Orige i Hàbitat
[editar | editar còdic]Endemisme del nort de la província de Palència, en La Pernía i del sur de Cantàbria, en la serra de Híjar. La ázul de Piedraslenguas és una rara viborera localisada en orles herbàcees, en l'entorn dels prats de sega del port de Piedrasluengas, i que s'estén a la vertent nort de la Serra de Híjar.[2] Es troba en linderas, boscs aclarits, fissures i praderies, en sols frescs i umbríos.
La vertent sur d'esta serra forma part del parc natural Montanya Palentina.
Taxonomia
[editar | editar còdic]En 1976, Manuel Laínz la va considerar, una subespecie de Echium italicum, que es dia Echium italicum subs, cantabricum, pero en 1979 la va catalogar, junt en un atre botànic com a espècie pròpia, cridant-se Echium cantabricum.[3]
Etimologia
[editar | editar còdic]- Echium: Nom genèric que deriva del grec echium, lo que significa escurçó, per la forma triangular de les llavors que recorden vagament al cap d'un escurçó.
- Cantabricum: Epítet geogràfic que referix a cantàbric.
Vejau també
[editar | editar còdic]Referències i enllaços
[editar | editar còdic]- ↑ JCyL, UL, Fiches Catàlec de Flora Protegida en Castella i Lleó. Junta de Castella i Lleó, Universitat de #León (ed.). [1].
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de juliol de 2013. Consultat el 5 de decembre de 2013.
- ↑ Real Jardí Botànic - CSIC. «Flora Ibèrica». Consultat el 5 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echium cantabricum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.