Echinopsis tiegeliana
Echinopsis tiegeliana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Bolívia fins al nort d'Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis tiegeliana és una espècie de cactus que generalment creix de forma solitària. El seu cos és nano, aplanado i de forma esfèrica a redonejada. Té la epidermis de color vert lluent i alcança un diàmetro de fins a 6 cm. Posseïx una raïl pivotante gran i carnosa.[1]
La planta presenta entre 17 i 20 costelles agudes, dispostes en espiral i dividides en tubèrculs. Les areolas són blanques i es troben separades entre sí fins a 1,5 cm. Les espines són aciculadas, de color rojós a to banya, i en l'edat es tornen grises. Solen distinguir-se fins a 3 espines centrals que es dirigixen cap a avall i poden alcançar fins a 5 cm de llarc. També posseïx de 8 a 10 espines radials de 4 a 6 cm de llongitut.
Les flors emergixen prop de l'àpiç dels tallos, s'òbrin durant el dia i tenen un color rosa violeta lluent (en una variació groga en la var. flaviflora). Estes flors alcancen els 2,5 cm de llarc i 4,2 cm de diàmetro. Els fruts van d'esfèrics a ovalats, són semisecos i s'òbrin en madurar.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del sur de Bolívia, en el departament de Tarija, fins al nort d'Argentina, concretament en la província de Bota.[2][3]
Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 1900 i 3300 m s. n. m., i creix en zones rocoses entre vegetació arbustiva.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Lobivia tiegeliana publicada en 1939 pel botànic Wilhelm Wessner en la revista científica Beitrage zur Sukkulentenkunde und -pflege 1939: 49.[4]
Més vesprada, el botànic britànic David Richard Hunt va traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis tiegeliana. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 9: 88, publicada en 1991.[5][6]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- tiegeliana: epítet otorgat en honor a l'entusiasta alemà dels cactus i especialiste en mammillaria Ernst Tiegel (1879-1936).[8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en térmens generals, no enfronta actualment un risc elevat d'extinció i les seues poblacions es consideren relativament estables.
No obstant, algunes poblacions locals poden vore's afectades per activitats humanes, com la agricultura de subsistència de baix impacte i la crío de cabres, que alteren el seu hàbitat natural i poden llimitar la seua regeneració en certes àrees.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis tiegeliana es cultiva principalment com planta ornamental, per la seua atractiva apariència i facilitat de conte. Esta espècie és resistent a les gelades i s'adapta be a diferents condicions de cultiu, lo que la fa ideal tant per a jardiners experimentats com para principiantes. Preferix un substrat llaugerament àcit o neutre, en un bon drenage, ya que és sensible a la podrimenta quan hi ha humitat excessiva i baixes temperatures. És important permetre que el substrat se seque entre recs, especialment en époques més fredes.
El transplant d'esta planta deu realisar-se en primavera, quan les seues raïls s'hagen tornat rígides. Generalment, és recomanable transplantar-la cada dos anys per a proporcionar-li terra fresca. Despuix del transplant, és fonamental no regar la planta durant a lo manco una semana per a permetre que s'establixca correctament en el seu nou substrat. També necessita una test lo suficientment gran per a estajar el seu sistema radicular, que és relativament ampli.
Sobre el rec, durant l'estiu, que és el seu periodo vegetatiu, deu regar-se regularment, pero sempre deixant que el substrat se seque per complet entre recs. En hivern, la planta deu mantindre's seca, i es deu evitar regar-la en dies frets, nuvolats o humits. Encara que esta planta és resistent a les gelades fins a -5 °C i pot tolerar temperatures tan baixes com -12 °C en condicions seques, en cultiu és preferible no expondre-la a temperatures inferiors a 0 °C, inclús en llocs protegits, per a evitar el desenroll de taques antiestéticas en la seua epidermis. Ademés, és sensible a la podrimenta de les raïls quan hi ha alta humitat, per lo que és important protegir-la de gelades en ambients humits.
En exteriors, este cactus preferix estar expost al sol directe o a ombra parcial durant la vesprada. En interiors, deu situar-se en un lloc en llum lluenta i una miqueta de sol directe, pero és important evitar temperatures extremadament altes durant l'estiu, ya que esta espècie prové de zones de gran altitut, a on les temperatures no són tan altes.
Esta espècie és una excelent opció per a menuts jardins "desérticos", especialment quan es combina en atres plantes xerófitas. En zones a on el cultiu a l'aire lliure no és possible per les condicions climàtiques, es pot cultivar en tests, lo que permet protegir-la durant l'hivern. La seua propagació es pot realisar per sembra directa de llavors despuix de l'última gelada o per mig dels refillols que produïx, sempre que es deixen secar adequadament abans de plantar-los, sent l'estiu la millor época per a realisar esta tasca.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Porte de la planta
-
Detall del capoll floral
-
Planta cultivada en floració
-
Detall del frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Echinopsis tiegeliana». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en en), Ulmer, p. 246. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Echinopsis tiegeliana: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152661A121483355».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152661A121483355.en.Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Lobivia tiegeliana Wessner | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Echinopsis tiegeliana (Wessner) D.R.Hunt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Echinopsis tiegeliana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 240. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis tiegeliana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.