Echinopsis serpentina

Echinopsis serpentina és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Perú fins al noroest de Bolívia.

Descripció

Echinopsis serpentina és una espècie de cactus que es distinguix per les seues branques fortament decumbentes, llargues i estretes, que alcancen entre 0,5 i 2 m de llongitut i presenten una gruixa d'1,4 a 2,5 cm.

Els brots presenten entre 10 i 12 costelles poc marcades o reduïdes. Sobre elles es disponen areolas que desenrollen de 15 a 22 espines en total. D'estes, entre 12 i 16 són espines radials i medixen de 0,3 a 0,8 cm de llongitut. Ademés, apareixen de 3 a 6 espines centrals, més llargues i robustes, que alcancen entre 0,5 i 2,1 cm de llarc.

Les flors són grans i vistoses, en un diàmetro aproximat de 10 cm. Presenten coroles de fins a 15 cm de llongitut i pétals acuminados, lo que els dona una apariència estilisada. Els fruts són relativament menuts, d'uns 4 cm de llarc i 3,5 cm d'ample, i mostren una possible superfície tuberculada. Les llavors medixen aproximadament 2 mm de llarc i 1 mm d'ample.

Distribució i hàbitat

L'espècie presenta una distribució nativa restringida al sur de Perú i al noroest de Bolívia, dins de la cordillera de Apolobamba, en els Vages, a on es desenrolla principalment en el bioma subtropical. L'espècie es coneix a partir de dos poblacions naturals ben diferenciades. Una d'elles es localisa en l'àrea compresa entre Camata i les proximitats de Charazani, en el noroest del departament de la Pau, Bolívia, mentres que l'atra es troba en les rodalies de Sandia, al surest del departament de Puno, Perú.

Esta distribució geogràfica llimitada sugerix que es tracta d'una espècie endèmica de la cordillera de Apolobamba. La regió es caracterisa per la presència de valls profundes i estrets encaixats entre crestes montanyoses elevades. Les ales rocoses d'estes valls estan cobertes per vegetació forestal poc alterada per l'activitat humana i alberguen espècies pròpies dels boscs semicaducifolios i de les valls seques de les Yungas, com Dodonaea viscosa, Cereus forbesii, Cleistocactus viridiflorus, Celtis brasiliensis, Pseudobombax longiflorum, Anadenanthera macrocarpa i Myracrodruon urundeuva.

L'espècie creix en ales en pendents d'entre 20 i 50 graus respecte a l'horisontal, aixina com en parets rocoses verticals, a on desenrolla un porte colgante. Preferix ambients relativament oberts, en presència de pedres soltes i una ombra llaugera.

Taxonomia

Echinopsis serpentina va ser descrita pels botànics Martin Lowry i Jerónimo Moisés Mendoza, i publicada per primera volta en la revista científica CactusWorld 29: 95 en 2011.

Etimologia

• Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.

• serpentina: epítet específic que deriva del llatí serpentīnus, que significa 'similar a una serp', en alusió a l'hàbit de creiximent de l'espècie, en brots prims, ascendents a decumbentes, que creixen a través del sotobosque i alcancen fins a 2 m de llongitut, recordant l'aspecte d'una serp.

Usos

Echinopsis serpentina es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa per mig de llavors o esquejes, encara que és rara de vore en les coleccions.