Echinopsis rauschii
Echinopsis rauschii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica del centre de Bolívia, específicament del departament de Cochabamba.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis rauschii és una espècie de cactus que creix principalment de forma solitària. Presenta un talle simple, subgloboso i alguna cosa deprimit, que alcança fins a 8 cm de diàmetro (de manera excepcional fins a 10 cm), i fins a uns 10 cm d'altura en eixemplars cultivats a partir de llavor. La epidermis és de color vert obscur lluent.
El talle presenta entre 15 i 16 costelles (de forma ocasional fins a 20), robustes i d'uns 1 cm d'altura. Les costelles són amples en la base, llaugerament crenadas i dividides en numerosos tubèrculs menuts. A lo llarc d'elles es disponen les areolas, de les que sorgixen entre 3 i 7 espines radials, de forma rara fins a 10. Estes espines són blanquecinas, fines i flexibles, es disponen alguna cosa retretes i medixen entre 0,5 i 1,5 cm de llongitut. L'espina central sol ser solitària, encara que en ocasions apareixen fins a quatre o no es desenrolla cap. És més o menys curvada o ganchuda, de color marró clar, i medix entre 1 i 2 cm.
Les flors són laterals, diürnes i inodoras, en una coloració que varia del rosa al roig. Presenten un tubo floral de llongitut mija a llarga, d'uns 9 cm. Els segments externs del periant són llineals i acuminados, i els interns són oblongos i aguts. El pericarpelo i el tubo floral presenten escamas en pèls axilars. La polinisació ocorre principalment per abelles solitàries.
El frut és elipsoide, de color vert brut a púrpura verdoso, alguna cosa sec, i medix aproximadament 1,6 cm de llongitut i 0,8 cm de diàmetro. Les llavors són esfèriques a #elipsoide, mostren una llaugera constricció per damunt del hilio, són de color negre i carixen d'arilo.[1]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Esta espècie sol confondre's en Echinopsis ancistrophora; no obstant, es distinguix per presentar un talle de major tamany, en flors llargues i tubulars de color rojós.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el centre de Bolívia, específicament en el departament de Cochabamba. Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, situats en àrees d'alta montanya.[1][2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinopsis rauschii va ser descrita pel botànic austríac Heimo Friedrich i publicada per primera volta en la revista científica Kakteen und andere Sukkulenten 25: 83 en 1974.[2][3]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[4]
- rauschii: epítet específic otorgat en honor al botànic austríac Walter Rausch, qui va recolectar l'espècie prop de Pojo, Cochabamba, Bolívia, i la va descriure com Lobivia pojoënsis en 1968. Este nou nom va ser necessari per a evitar l'homonímia en Echinopsis pojoënsis Cárdenas (1959) (= Echinopsis bridgesii subsp. vallegrandensis).[5]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis rauschii es cultiva principalment com planta ornamental. Resulta adequada per a persones principiantes, ya que creix en facilitat i florix sense dificultat. És una espècie resistent i, en ocasions, produïx flors inclús quan rep pocs contes, per eixemple en un ampit sec. Requerix un substrat molt poroso i un drenage adequat.
Durant la primavera i l'autumne necessita recs regulars, sempre en acabant de que el substrat s'haja secat. En hivern entra en repòs i requerix molt poca aigua, i inclús pot prescindir del rec durant els mesos frets.
Necessita una llaugera protecció front a les gelades. Per a un creiximent segur, la temperatura mínima recomanada és de 5 °C, encara que pot tolerar temperatures de fins a −5 °C o inferiors. Alguns clons resistixen valors encara més baixos. Per a conseguir una bona floració en primavera, convé mantindre-la per baix de 7 °C durant l'hivern.
Requerix llum lluenta, en protecció front al sol intens del migdia. En condicions d'ombra, el cos manté un color vert, mentres que en major exposició solar adquirix tons més obscurs, rojosos o marrons. Un canvi brusc des de l'ombra o l'hivernàcul al sol ple pot causar cremades. La tolerància al sol depén de la calor estival de la zona de cultiu. Durant la primavera pot tolerar el sol ple fins que aumenten les temperatures. En llocs en sol de vesprada, tolera el sol matinal, pero necessita ombra parcial per la vesprada.
La propagació es realisa per mig de llavors o a partir de hijuelos que apareixen en la base del talle. Estos poden permanéixer units per a formar grups o separar-se quan alcancen aproximadament un terç del tamany de la planta mare i després plantar-se de forma individual.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Lobivia pojoensis». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ 2,0 2,1 «Echinopsis rauschii Friedrich | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Echinopsis rauschii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-20.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «Echinopsis rauschii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis rauschii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.