Echinopsis pugionacantha
Echinopsis pugionacantha és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Bolívia fins al noroest d'Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis pugionacantha és una espècie de cactus que generalment creix de forma solitària, encara que en determinades ocasions pot formar menuts grups. Presenta un cos globoso a ovoide, de color gris verdoso apagat, que alcança entre 8 i 15 cm d'altura i fins a 4,5 cm de diàmetro. Conta en una raïl pivotante llarga, adaptada a les condicions d'ambients secs i d'alta montanya.
El talle està format per aproximadament 17 costelles ben definides. En elles es disponen areolas en entre 4 i 7 espines, molt variables en forma i tamany. Estes espines poden ser rectes o adoptar una forma similar a una daga, solen orientar-se lateralment i presenten una coloració groc clar, alcançant llongituts de fins a 2,5 cm o inclús majors.
Les flors s'òbrin durant el dia i es caracterisen per ser fragants i en forma d'embut. El seu color varia des de tons grocs fins a rosats o roig anaranjado, en una llongitut de fins a 4,5 cm. Els fruts són globosos, semisecos i s'òbrin en madurar, lo que facilita la lliberació de les llavors.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des de Bolívia, a on es troba en els departaments de Cochabamba, Chuquisaca, Potosí, Tarija i possiblement La Pau, fins al noroest d'Argentina, en la província de Jujuy.[1][2]
Es desenrolla principalment en el bioma tropical montano, a altituts compreses entre els 3500 i 4000 m s. n. m. Habita en zones de puna, creixent sobre sols rocosos, a on està adaptada a condicions ambientals extremes com a baixes temperatures i alta radiació solar.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinopsis pugionacantha va ser descrita pels botànics Joseph Nelson Rose i Friedrich Boedeker, i publicada per primera volta en la revista científica Monatsschrift der Deutschen Kakteen-Gesellschaft 3: 272 en 1931.[3][4]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[5]
- pugionacantha: epítet específic que deriva de la paraula llatina pŭgĭo (que significa 'daga') i la paraula grega akantha (que es traduïx com a 'espina dorsal'), en alusió a les espines en forma de daga que presenta l'espècie.[6][7]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Echinopsis pugionacantha subsp. haemantha
(Rausch) M.Lowry, 2005 |
Flores de color roig sanc. | Bolívia | |
| Echinopsis pugionacantha subsp. pugionacantha | Flores groc rojoses, fins a 4,5 cm de llarc. | Des de Bolívia fins al noroest d'Argentina (Jujuy) | |
| Echinopsis pugionacantha subsp. rossii
(Boed.) G.Navarro, 1996 |
Flores de color taronja a rojós. | Bolívia (Potosí) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en térmens generals, no enfronta actualment un risc elevat d'extinció i les seues poblacions es consideren relativament estables.
No obstant, s'ha identificat una amenaça localisada: la expansió urbana en zones pròximes a la subpoblación meridional, situada en Argentina. Encara que este impacte no afecta de manera significativa al conjunt de l'espècie, podria provocar la degradació de l'hàbitat i la reducció d'individus a escala local si no es controla adequadament.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis pugionacantha es cultiva principalment com planta ornamental. És una espècie de creiximent estival i de cultiu senzill. Durant l'estiu requerix recs regulars, sempre en moderació per a evitar l'excés d'humitat, ya que resulta sensible a la pudrición.
Convé plantar-la en una test poc profunda i utilisar un substrat en molt bon drenage. De la mateixa manera que atres espècies de Echinopsis cultivades per la seua floració, necessita una mescla de terra alguna cosa més rica que l'habitual per a cactus, pero sense retindre aigua. En hivern deu mantindre's pràcticament seca.
Tolera gelades llaugeres si el substrat permaneix sec, en una resistència aproximada de fins a −5 °C. En cultiu exterior s'adapta be a ple sol o a una exposició en ombra durant la vesprada. En interior necessita un ambient molt lluminós i la presència d'una miqueta de sol directe.
La propagació pot realisar-se per mig de la sembra de llavors just despuix de l'última gelada o per separació de hijuelos, quan estos es troben disponibles.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 240-241. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Echinopsis pugionacantha: Lowry, M. & Demaio, P.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152019A121454472».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152019A121454472.en.Consultat el 2025-12-19.
- ↑ «Echinopsis pugionacantha Rose & Boed. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-19.
- ↑ «Echinopsis pugionacantha | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-19.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «Echinopsis pugionacantha» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-19.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 194. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis pugionacantha». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis pugionacantha» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.