Echinopsis pentlandii
.jpg){kind=link}
Echinopsis pentlandii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Perú fins a Bolívia.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis pentlandii és una espècie de cactus que generalment forma grups. El seu cos varia d'esfèric a ovoide, en epidermis de color vert lluent i a sovint glauco, i alcança fins a 12 cm de diàmetro. L'àpiç sol presentar una llaugera depressió.
Els tallos presenten entre 12 i 15 costelles altes, profundament solcades i transformades en llarcs tubèrculs en forma de cuchilla en vores esmolades. Sobre estes costelles es disponen les areolas, separades aproximadament 2 cm entre sí, en espines de gran variabilitat. Les espines centrals són escasses, de 0 a 1 per areola, i medixen entre 3 i 9 cm quan estan presents. Les espines radials, de 5 a 15 per areola, es curven cap a arrere, tenen color groguenc a marró i alcancen fins a 3 cm de llongitut.
Les flors creixen prop de l'àpiç dels tallos, són diürnes i tenen forma d'embut curt. El seu color varia entre rosa púrpura, roig, taronja i groc, en freqüència presenten la gola més clara. Medixen de 4 a 6 cm de llongitut i 5 cm de diàmetro. El tubo floral és robust i verdoso, de fins a 1 cm de diàmetro. Les flors es produïxen en primavera i permaneixen obertes durant uns tres dies.[1]
Els fruts són esfèrics, sucosos i pegajosos, en un diàmetro d'1 a 1,2 cm.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa de l'espècie comprén el sur de Perú, en els departaments de Cusco i Puno, i s'estén fins a Bolívia, a on es troba en els departaments andinos de La Pau, Oruro, Cochabamba i Potosí.[3][2]
Es desenrolla principalment en el bioma tropical montano, a altituts compreses entre els 3300 i 4100 m.s.n.m.[3]És localment comú entre les pastures i grans roques en pisos, ales i crestes, en una àmplia gama de tipos de sol i roques que comprenen granit erosionat, conglomerat i pedra arenisca.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus pentlandii, publicada en 1844 pel botànic anglés William Jackson Hooker en la revista científica Botanical Magazine 70: t. 4124.[4]
Més vesprada, els botànics alemans Joseph zu Salm-Reifferscheidt-Dyck i Albert Gottfried Dietrich varen traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis pentlandii. Varen registrar estos canvis en la revista científica Allgemeine Gartenzeitung 14: 250, publicada en 1846.[5][6]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- pentlandii: epítet específic otorgat en honor al geógrafo i naturaliste anar-landés Joseph Barclay Pentland, qui va arreplegar llavors d'esta espècie en Perú.[8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que actualment no enfronta un risc elevat d'extinció a nivell global.
No obstant, algunes amenaces locals afecten a l'espècie, entre elles el pastoreig de flames i ganado, aixina com la conversió del seu hàbitat natural per a us agrícola. Encara que estes activitats provoquen cert impacte, la població general de l'espècie es considera estable.[3]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis pentlandii es cultiva principalment com planta ornamental pel seu caràcter decoratiu i la seua resistència a les gelades. Esta espècie es desenrolla millor durant l'estiu i no presenta dificultats importants per al seu cultiu. Requerix un substrat en molt bon drenage, ya que és sensible a la pudrición quan es manté humit a baixes temperatures, i es recomana permetre que la terra se seque per complet entre recs. La seua adaptació a sols volcànics en el seu hàbitat natural li permet tolerar condicions llaugerament àcides.
Convé replantar en primavera, quan les raïls creixen denses, i generalment es recomana realisar este procediment cada dos anys per a proporcionar terra fresca. Despuix de replantar, es deu esperar a lo manco una semana abans de regar, i és necessari utilisar tests grans que permeten el desenroll del sistema radicular. Durant el periodo vegetatiu d'estiu, es rega regularment, deixant que el substrat se seque completament entre recs. En hivern es manté sec, evitant el rec en dies nuvolats, humits o #fredor.
La planta tolera gelades de fins a -5 °C, i inclús -10 °C si el substrat està molt sec. No obstant, en cultiu es recomana no expondre-ho a temperatures inferiors a 0 °C per a evitar taques en la epidermis. Es deu evitar el gebre en condicions d'alta humitat, ya que favorix la pudrición de les raïls. La planta preferix llum lluenta i una miqueta de sol directe, evitant l'exposició prolongada al sol intens de la vesprada, encara que soporta temperatures elevades durant l'estiu pel seu orige en zones montanyoses.
Esta espècie resulta adequada per a jardins desérticos en associació en uns atres xeròfits. En climes a on el cultiu a l'aire lliure no és possible, es recomana mantindre-la en test i protegir-la durant l'hivern. Es pot reproduir per mig de llavors o esquejes, assegurant que estos últims se sequen adequadament abans de plantar, especialment en estiu.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Grup de plantes en creiximent
-
Planta en el seu hàbitat
-
Porte de la planta
-
Planta en floració
-
Planta en frut
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Echinopsis pentlandii». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-18.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 239-240. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Echinopsis pentlandii: Lowry, M., Ostalaza, C., Càceres, F. & Roque, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152563A121478764».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152563A121478764.en.Consultat el 2025-12-18.
- ↑ «Echinocactus pentlandii Hook. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-18.
- ↑ «Echinopsis pentlandii (Hook.) Salm-Dyck ex A.Dietr. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-18.
- ↑ «Echinopsis pentlandii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-18.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ «Lobivia pentlandii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-18.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 182. ISBN 978-3-540-00489-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis pentlandii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.