Echinopsis hertrichiana
Echinopsis hertrichiana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica del surest de Perú, específicament del departament de Cusco.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis hertrichiana és una espècie de cactus que creix de forma solitària o formant chicotets grups. El seu cos és globoso, de color vert mig a vert clar i lluent, i alcança fins a 10 cm de diàmetro.
Presenta aproximadament 11 costelles marcades, en regates travesseres poc profunts. Sobre elles es disponen areolas redones i blanques, de les que sorgix una espina central única, curvada cap a dalt, de color pajizo i de fins a 2,5 cm de llongitut. Ademés, desenrolla de 6 a 8 espines radials esteses, de color pardo groguenc i de fins a 1,5 cm, que es disponen al voltant de l'espina central.
Les flors s'òbrin durant el dia, tenen forma d'embut curt i s'òbrin àmpliament. Presenten variats tons intensos de roig, a sovint en la gola blanquecina, i alcancen fins a 6 cm de llongitut i 7 cm de diàmetro. Els fruts són menuts, globosos i de consistència carnosa.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el surest de Perú, específicament en el departament de Cusco. L'espècie està documentada en les afores de Pisac i Huambutio, a altituts compreses entre els 3000 i 3500 m s. n. m.[2][3]
Habita principalment en biomas desérticos o de xara seca, en l'ales escarpadas de roques o arenisca de les valls interandinos.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Lobivia hertrichiana publicada en 1933 pel botànic alemà Curt Backeberg en la revista ilustrada Kakteen-Freund. Illustrierte Monoatsschrift fur Kakteenliebhaber 2: 9.[4]
Més vesprada, el botànic britànic David Richard Hunt va traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis hertrichiana. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 9: 88, publicada en 1991.[3][5]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als brots globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[6]
- hertrichiana: epítet específic otorgat en honor al nortamericà i curador del Jardí Botànic de Huntington en Califòrnia William Hertrich (1878-1966).[7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “En Perill (EN)”. Una de les subpoblaciones es troba en zones propenques a ruïnes incas molt visitades per turistes, a on el destorbament de l'hàbitat causada pel trànsit constant de persones representa un risc significatiu. A açò se suma que alguns visitants extrauen eixemplars com plantes ornamentals, lo que contribuïx a la disminució d'individus en estat selvat.
La segona subpoblación coneguda, en canvi, s'ubica llunt d'assentaments arqueològics i no rep afluència turística, per lo que no enfronta les mateixes pressions, encara que seguix sent vulnerable pel seu reduït tamany i a la fragilitat de l'ecosistema a on habita.[2]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis hertrichiana es cultiva principalment com planta ornamental, ya que una espècie de creiximent actiu en estiu i sol adaptar-se be al cultiu domèstic.
Durant la primavera i l'estiu necessita recs regulars en els dies solejats, sempre evitant l'excés d'aigua; en hivern deu permanéixer completament seca, ya que la combinació de baixes temperatures i humitat resulta especialment perjudicial. Requerix un substrat molt ben drenado, per ad açò sol amprar-se una mescla formada per tres parts de substrat estàndar per a cactus i una part d'arena grossa o perlita, lo que reduïx la retenció d'humitat. Al començament de la temporada de creiximent es pot aplicar un fertilisant en alt contingut de potassi, encara que el seu us prolongat no és adequat perque favorix un creiximent bla i més propens a malalties.
La planta necessita bo allumenament i tolera tant el ple sol com la semisombra en estiu. Resistix gelades moderades i soporta temperatures de fins a –12 °C sempre que el substrat permaneixca sec. Convé revisar la planta en regularitat, ya que les espines poden ocultar la presència de cochinilla algodonosa. La propagació es realisa per llavor una volta que desapareix el risc de gelades, o be per mig de brots basals retirats en primavera, que deuen secar-se uns dies abans de colocar-los en el substrat per a evitar pudriciones.[8]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en el seu hàbitat
-
Planta creixent en grup
-
Detall de l'àpiç
-
Planta en floració
-
Detall de la flor
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 231. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Echinopsis hertrichiana: Ostalaza, C., Roque, J. & Càceres, F.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152296A620351».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2013-1.rlts.t152296a620351.en.Consultat el 2025-12-11.
- ↑ 3,0 3,1 «Echinopsis hertrichiana (Backeb.) D.R.Hunt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-11.
- ↑ «Lobivia hertrichiana Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-11.
- ↑ «Echinopsis hertrichiana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-11.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 231. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinopsis hertrichiana». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-11.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis hertrichiana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.