Echinopsis caineana
Echinopsis caineana és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Bolívia.
Descripció
[editar | editar còdic]Echinopsis caineana és una espècie de cactus de creiximent solitari. Posseïx tallos #elipsoide de 10 a 29 cm d'altura i de 7 a 9 cm de diàmetro. Tenen la epidermis verda lluenta i l'àpiç llaugerament afonat.[1]
Els tallos presenten 9 costelles ben marcades en la part superior i més planes cap a la base. Sobre elles apareixen areolas elíptiques de color crema a grisa, separades fins a 2,5 cm. Cada areola forma entre 14 i 18 espines aciculares, curves i de llongitut desigual; algunes s'òbrin cap als costats i unes atres es mantenen erectas. Les espines són de color gris a blanquecino, en puntes obscures, i medixen entre 1,5 i 7 cm.
Les flors naixen en l'àpiç del talle i s'òbrin durant el dia. Posseïxen forma d'embut i mostren colors que van del rosa violeta profunt al rosa o magenta, en eixemplars blancs ocasionals. Medixen de 5 a 7 cm de llarc i de 4 a 6 cm de diàmetro.
Els fruts són ovoides, casi secs, i alcancen fins a 2 cm de llongitut.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es troba en Bolívia, específicament a lo llarc del riu Caine. La seua presència ha segut registrada en les províncies de Capinota, en el departament de Cochabamba, i en la regió de Charcas, pertanyent al departament de Potosí.[3][4]
Es desenrolla principalment en el bioma subtropical, a altituts compreses entre els 2000 i 2400 metros sobre el nivell de l'mar.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Lobivia caineana, publicada en 1952 pel botànic bolivià Martín Cárdenas Bella en la revista científica Cactus and Succulent Journal 24: 184.[5]
Més vesprada, el botànic britànic David Richard Hunt va traslladar l'espècie al gènero Echinopsis, per lo que va passar a cridar-se Echinopsis caineana. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 9: 88, publicada en 1991.[3][6]
- Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- caineana: epítet geogràfic que fa referència a la vall del Riu Caine (Bolívia), lloc a on es troba l'espècie.[8]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Casi Amenaçat (NT)”. Entre les principals pressions que enfronta es troben el pastoreig i el calcigue per part de cabres, especialment en la zona nort de la seua àrea de distribució. Estes activitats ganaderes deterioren el seu hàbitat, reduïxen la regeneració natural de l'espècie i podrien contribuir a un major risc de descens poblacional en el futur si no s'implementen mides de maneig adequades.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Echinopsis caineana es cultiva principalment com planta ornamental. Creix llentament i necessita rec moderat, ya que l'excés d'aigua provoca pudrición. Requerix un substrat molt ben drenado i una miqueta més d'humitat que els cactus de desert per a desenrollar-se i florir. Produïx flors en facilitat quan passa l'hivern en condicions fresques i seques, en bona ventilació i llum abundant.
La planta prospera en una mescla específica per a cactus. Tolera la llum intensa i, en l'edat, s'adapta al ple sol; durant l'estiu soporta una miqueta d'ombra llaugera. Resistix descensos de temperatura de fins a –10 °C durant curts periodos. Necessita un periodo de repòs hivernal per a florir.
Durant la temporada de creiximent rep recs regulars, sempre deixant secar el substrat entre cada aporte. Permaneix casi seca des d'octubre i durant tot l'hivern. Agraïx fertilisació ocasional rica en potassi. Requerix un test profunt per la seua raïl engrossada i sol necessitar transplant cada dos anys, encara que no sempre exigix un contenidor major.
Encara que és una planta de cultiu relativament senzill, pot sofrir atacs de cochinillas, insectes escama i àcars. La propagació es realisa per llavors o per esquejes presos en primavera o estiu, que enraízan en un substrat llaugerament humit. Les llavors germinen en dos a quatre semanes a uns 20 °C.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Echinopsis caineana (Cárdenas) D.R.Hunt».
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 221. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Echinopsis caineana (Cárdenas) D.R.Hunt | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Echinopsis caineana: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151985A121453063».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151985a121453063.en.Consultat el 2025-12-04.
- ↑ «Lobivia caineana Cárdenas | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ «Echinopsis caineana | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-04.
- ↑ «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 37. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinopsis caineana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.