Anar al contingut

Echinopsis backebergii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Echinopsis backebergii (Echinopsis backebergii)

Echinopsis backebergii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinopsis, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Bolívia fins a Perú.

Descripció

[editar | editar còdic]

Echinopsis backebergii és una espècie de cactus que creix de forma solitària o en chicotets grups. Els seus tallos són globosos o llaugerament cilíndrics, de color vert clar i en un diàmetro de 4 a 5 cm.

La planta posseïx al voltant de quinze costelles agudes i festoneadas, dispostes en espiral. Sobre elles s'ubiquen areolas inicialment lanosas, separades entre 1 i 1,5 cm. Cada areola produïx d'1 a 11 espines primes, esteses i alguna cosa curvades, de color marró que es torna grisáceo en l'edat. Estes espines, que no sempre mostren una distinció clara entre centrals i radials, medixen de 0,5 a 5 cm i solen terminar en una punta casi ganchuda.

Les flors sorgixen de manera lateral prop de l'àpiç i s'òbrin durant el dia. Presenten tons que van del roig clar al roig obscur, a sovint en un matís azuloso i una gola blanca que contrasta en els pétals. Medixen fins a 5,5 cm de llarc i prop de 4 cm de diàmetro, i posseïxen un tubo floral prim.

Els fruts són menuts, globosos i semisecos. En madurar s'òbrin de forma vertical i lliberen les llavors.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa de l'espècie s'estén des de Bolívia fins a Perú. Es desenrolla principalment en biomas desérticos o de xara seca, a altituts compreses entre els 2300 i 3700 metros sobre el nivell de l'mar. Habita en regions de puna i prepuna, sobre sols fins i rocosos, en escassa matèria orgànica i marcada aridez.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Echinopsis backebergii va ser descrita pel botànic alemà Erich Werdermann i publicada per primera volta en el llibre ilustrat Neue Kakteen, Jagden, Arten, Kultur: 84 en 1931.[3][4]

Etimologia
  • Echinopsis: nom genèric format a partir de la paraula llatina ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i la paraula grega opsis (que es traduïx com 'd'aspecte similar a'), en alusió als tallos globosos i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[5]
  • backebergii: epítet específic otorgat en honor al botànic alemà Curt Backeberg (1894-1966), qui va recolectar l'espècie en Bolívia i la va introduir en Alemània.[6][7]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Actualment es distinguixen dos subespecies:[8]

Image Subespecie Descripció Distribució
Echinopsis backebergii subsp. backebergii Presenta d'1 a 11 espines d'uns 0,5 a 5 cm de llarc i flors en tons que van del roig clar al roig obscur, a sovint en un matís azuloso i una gola blanca. Bolívia i Perú
Echinopsis backebergii subsp. wrightiana

(Backeb.) M.Lowry

Presenta espines llargues, primes i tènues, i flors de color lila pàlit en goles a sovint més clares. Perú
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com a “Vulnerable (VU)”, lo que indica que enfronta un alt risc d'extinció en el seu hàbitat natural.

Les subpoblaciones presenten distints factors d'amenaça segons el país. En Bolívia, l'espècie sofrix una forta pressió per la agricultura de subsistència, que implica el desmonte i l'alteració del sol. Els ecosistemes de gran altitut a on creix mostren una capacitat de recuperació molt llimitada, per lo que qualsevol destorbament produïx efectes a llarc determini.

En Perú, la subpoblación es troba a altituts menors, a on el terreny resulta més favorable per al desenroll agrícola. Gran part de la població original ha segut desplaçada per l'expansió de cultius i activitats humanes, i actualment sobreviu principalment en ales i zones de difícil accés. Ademés, existix un nivell moderat de recolecció d'eixemplars, que també contribuïx a la disminució de l'espècie.[2]

Echinopsis backebergii es cultiva principalment com planta ornamental. Creix llentament i mostra sensibilitat a l'excés de rec, per lo que necessita un substrat solt i en bon drenage. Requerix més humitat que atres cactus de desert per a desenrollar flors.

Preferix ombra llaugera durant la seua etapa jove i ple sol en la adultez, encara que tolera una miqueta d'ombra en estiu. La llum intensa favorix la formació d'espines. Resistix descensos de temperatura de fins a –10 °C per periodos breus i florix millor quan rep un periodo de repòs hivernal.

Durant la temporada de creiximent necessita recs regulars, deixant secar totalment el substrat entre recs. Accepta fertilisació líquida rica en potassi en primavera i estiu. Creix be en tests profundes i convé transplantar-la cada dos anys en mescla nova, sense necessitat d'aumentar sempre el tamany del recipient.

Resulta adequada per a jardins de roques o cultiu en test, i combina be en agaves, yucas i plantes de porte baix. Pot sofrir atacs de cochinillas i àcars, i la planta corre risc de podrir-se si les raïls es danyen. Es multiplica per llavors o per esquejes basals presos en primavera o estiu, que deuen secar-se fins a formar durícia abans de plantar-los en substrat llaugerament humit. Les llavors germinen en unes poques semanes a 20 °C i requerixen llum suau i humitat estable.[8]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 219. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. 2,0 2,1 «Echinopsis backebergii: Lowry, M. & Ostalaza, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152729A121486156».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152729a121486156.en.Consultat el 2025-12-01.
  3. «Echinopsis backebergii Werderm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-01.
  4. «Echinopsis backebergii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-01.
  5. «Echinopsis» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-11-25.
  6. «Echinopsis backebergii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-01.
  7. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 21. ISBN 978-3-642-05597-3.
  8. 8,0 8,1 «Echinopsis backebergii». www.llifle.net. Consultat el 2025-12-01.