Echinocereus bonkerae
Echinocereus bonkerae és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Echinocereus, dins de la família Cactaceae. És endèmica del centre i surest de l'estat d'Arizona (Estats Units).
Descripció
[editar | editar còdic]Echinocereus bonkerae és una espècie de cactus que es ramifica i forma grups laxos d'entre 5 i 15 brots (a voltes fins a 35). Els montículs són baixos, d'1 m d'ample i fins a 20 cm d'alt. Els tallos individuals són cilíndrics o alguna cosa allargats i tenen la epidermis de color vert. Medixen de 12 a 20 cm de llongitut i de 4 a 7,5 cm de diàmetro.[1]
La planta posseïx entre 11 i 16 costelles sense tubèrculs prominents. Sobre elles s'assenten areolas separades unes d'atres de 0,8 a 2 cm i tenen espines que no cobrixen completament els tallos. Tenen una única espina central erecta, rígida i forta, de color blanc o gris clar en la punta més obscura, d'entre 0,6 i 0,75 cm de llarc. També tenen d'11 a 14 espines radials esteses i rectes, de color blanc o grisáceo, d'entre 1,2 i 2 cm de llarc.[2]
Les flors apareixen en la mitat superior dels tallos, tenen forma d'embut ample i són de color magenta a púrpura rojós. Medixen de 5 a 7 cm de llarc i de 5 a 6,2 cm de diàmetro. El tubo floral medix d'1,2 a 2 cm de llarc i posseïx pèls de fins a 1 mm de llongitut. Les anteres són de color groc i la cambra de néctar medix de 2 a 4 mm. L'época de la floració és en primavera i fructifica 2 mesos despuix de florir.[1]
Els fruts són esfèrics, medixen d'1,5 a 2,5 de diàmetro i tenen textura carnosa. Són de color vert al principi i es tornen rojos anaranjados en madurar. Contenen en el seu interior una polpa de color blanc o rosa pàlit. Esta espècie és diploide, en un número de cromosomes de 2n = 22.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és el centre i surest de l'estat d'Arizona (Estats Units), principalment en Serra Pinal i Serra de Santa Catalina.[4][5]
L'espècie habita majoritàriament en biomas desérticos o de xares seques, a altituts que oscilen entre els 1300 i els 2000 metros sobre el nivell de l'mar. Creix tant en pasturages pedregosos en sols minerals franc-arenencs com en ales rocoses de xares.[5][1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Echinocereus bonkerae va ser descrita pels botànics nortamericans John James Thornber i Frances Bonker, i publicada per primera volta en el llibre ilustrat The Fantastic Clan: 71–73 en 1932.[4][6]
- Echinocereus: nom genèric format a partir de les paraules llatines ĕchīnus (que significa ‘erizo’) i cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), en alusió als tallos curts, columnars i espinosos que presenten les espècies d'este gènero.[7]
- bonkerae : epítet específic otorgat en honor a la Sra. Frances Bonker, una de les descobridores de l'espècie.[8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.
Les principals amenaces que enfronta esta espècie estan relacionades en l'activitat humana. El pastoreig de ganado en la seua àrea de distribució pot ocasionar danys per calcigue, afectant tant a les plantes adultes com als eixemplars jóvens. Ademés, algunes activitats mineres presents en la regió podrien estar alterant el seu hàbitat natural, lo que supon un risc adicional per a la seua conservació.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Echinocereus bonkerae s'utilisa principalment com planta ornamental pel seu aspecte atractiu i a les seues vistoses flors. Presenta un creiximent llent i mostra sensibilitat a l'excés de rec, lo que pot favorir la pudrición de les raïls si no es controla adequadament. Requerix sols en bon drenage i una miqueta més d'humitat que atres cactus del desert per a desenrollar-se i florir correctament. Durant l'hivern, convé mantindre la planta seca i en un ambient fresc. Necessita exposició directa al sol per a créixer de forma saludable.
Tolerant a temperatures de fins a –10 °C durant curts periodos. És adequada per a jardins de roques, cultiu en tests i composicions en agaves, yucas o atres espècies de porte baix. La floració es produïx quan la planta travessa un periodo de repòs hivernal ben definit. Es propaga per llavors, encara que també pot multiplicar-se per mig d'esquejes, ya que tendix a emetre brots des de la base.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Echinocereus bonkerae». www.llifle.net. Consultat el 2025-06-18.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [1] (en Alemà), Ulmer, p. 192. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Echinocereus bonkerae THORNBER et BONKER» (en de). Echinocereus Online. Consultat el 2025-06-18.
- ↑ 4,0 4,1 «Echinocereus bonkerae Thornber & Bonker | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-18.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Echinocereus bonkerae: Baker, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152845A121491259».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152845a121491259.en.Consultat el 2025-06-18.
- ↑ «Tropicos». www.tropicos.org. Consultat el 2025-06-18.
- ↑ «Echinocereus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 28. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Echinocereus bonkerae» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-18.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Echinocereus bonkerae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.