Anar al contingut

Dynastes tityus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
escarabat Hércules oriental (Dynastes tityus)


El escarabat Hércules oriental (Dynastes tityus) és un escarabat de l'est d'Estats Units que pertany a la família Scarabaeidae. És conegut en anglés pel nom comú de eastern Hercules beetle, que al espanyol es traduïx com a escarabat Hércules de l'est.

Descripció

[editar | editar còdic]

Dynastes tityus és un dels escarabats més llarcs i pesats dels Estats Units.[1] Els adults d'abdós sexes medixen aproximadament 20-27 mm (0,8-1,1 polzadas) d'ample, mentres els mascles medixen 40-60 mm (1,6-2,4 polzades) de llongitut,[2] incloent una llarga banya en el pronoto que es proyecta cap a avant; una segona banya ubicada en el cap es proyecta cap a dalt.[3]

Els élitros són verdes, grises o de color bronze, usualment en vàries taques negres.[4] Els patrons de punts són únics per a cada individu.[1] Els escarabats trobats en el sol o fusta en descomposició en freqüència són molt obscurs, per la humitat absorbida per l'exoesquelet; quan este se seca, retornen al color pàlit original.[4] Ocasionalment, els élitro són d'un color caoba uniforme, o un élitro pot ser pàlit en machas negres mentres l'atre és color caoba.[2]

Distribució

[editar | editar còdic]

Dynastes tityus es troba en l'est i surest d'Estats Units, des dels estats de New York, Illinois i Indiana fins al sur de Florida i el Golf de Mèxic, sent l'est de l'estat de Texas el seu llímit de distribució cap a l'oest.[3] Atres dos espècies del gènero Dynastes es troben en Norteamérica: Dynastes grantii a l'oest d'Estats Units, a gran altitut en els estats d'Arizona i Utah,[5] i Dynastes hyllus el llímit del qual nort és l'estat Tamaulipas de Mèxic.[2] D. tityusi D. granti són molt similars, i és possible creuar-los per a obtindre híbrits viables.[4]

Història natural

[editar | editar còdic]

Cicle de vida

[editar | editar còdic]

El apareament en este escarabat pot durar fins a 50 minuts,[4] despuix de lo que la femella posa grups d'ous en el mateix lloc a on es apareó.[6] Les larves tenen cossos grossos i blancs en forma de "C", i parts bucals masticadoras[4] en les quals consumixen fusta en descomposició, per a després produir excrement en forma de rectànguls d'uns 10 mm (0,39 polzades) de llongitut.[6] Despuix de 12-18 mesos, la larva es transforma en una bua a finals de l'estiu.[2] Els adults permaneixen baix terra durant l'hivern, dins de la càpsula pupal, i emergixen en estiu per a viure per 3-6 mesos.[2] No es coneix en certea la dieta dels adults, pero se'ls ha vist llepant la llacor de fresnos.[2]

Comportament

[editar | editar còdic]

Els mascles de Dynastes tityus utilisen les seues banyes per a lluitar entre sí, en l'objectiu de competir per aparearse en una femella;[4] el tamany de les banyes reflectix la disponibilitat de menjar quan l'escarabat estava en etapa de creiximent. A pesar del seu tamany,D. tityus és inofensiu per als humans.[4]

Predadores

[editar | editar còdic]

Diferents predadorés ataquen les diferents etapes del cicle de vida de Dynastes tityus.[4] Els ous són vulnerables a l'atac d'àcars, mentres que les larves són menjades per mamífers, incloent mofetas i mapaches, i artròpodes del sol com aranyas, ciempiés, carábidos i larves de dípters de la família Mydidae.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Carlos Linneo va ser el primer en donar un nom científic a este escarabat, en el seu treball Centuria Insectorium de 1763, a on ho va cridar Scarabaeus tityus; quan el gènero Scarabaeus va ser dividit en varis gèneros, S. tityus va ser renombrado com Dynastes tityus.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Stephen Cresswell. «Dynastes tityus Hercules Beetle». Insects of West Virginia. Archivat des d'el original, el 24 de novembre de 2010. Consultat el 17 de juny de 2010.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 B. M. Drees & John Jackman (1999). [1], Houston, Texas: Gulf Publishing Company. ISBN 978-0-87719-263-3.. Citat per «Eastern Hercules Beetle». Texas A&M University. Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2010. Consultat el 17 de juny de 2010.
  3. 3,0 3,1 Jeffrey K. Barnes«Eastern Hercules beetle».University of Arkansas.20Consultat el 17 de juny de 2010.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 «Hercules beetles». Kentucky Insects. University of Kentucky. Consultat el 17 de juny de 2010.
  5. Eric R. Eaton & Kenn Kaufman (2007). «Rhinoceros Beetles and Others», [2], Houghton Mifflin Harcourt, pp. 146–147. ISBN 978-0-618-15310-7.
  6. 6,0 6,1 «Dynastes tityus (Linnaeus, 1763)». Generic Guide to New World Scarab Beetles. University of Nebraska-Lincoln. Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2011. Consultat el 17 de juny de 2010.