Duplicat de claus
El duplicat de claus és l'obtenció d'una clau capaç de moure un pany correctament. El método més comú i estés per a la consecució d'una clau operativa és a través de la màquina duplicadora de claus, encara que existixen atres mijos, per eixemple l'us a mà de la llima.
Història del duplicat de claus
[editar | editar còdic]
No va ser sino fins a 1917 quan, en Estats Units, es va poder inventar una màquina que permetera un ràpit duplicat de claus planes metàliques, lo que va contribuir a la proliferació d'estos aparats durant el XX.
Esta màquina va ser inventada en l'any 1916 per Andrew Heldrich en Philadelphia, USA, pero va ser cedida a Philip Kovsky qui la va patentar el 13 de març de 1917, d'acort a la palés número: US 1218653, d'acort en l'Institut de Propietat Intelectual de dit país.
Parts de la màquina duplicadora
[editar | editar còdic]
- Fraula: ferramentes de tall, utilisades per a donar la forma del tall de la clau.
- Mordaces de quatre costats: permeten subjectar per fricció la clau de forma contínua.
- Manilla de la mordaça: permet afluixar o apretar les claus.
- Carro: base movedora, que permet el desplaçament cap als atres components.
- Manilla del carro: dispositiu per a manejar la precisió del carro.
- Tope abatible: mecanisme per a delimitar l'àrea de treball.
- Palpador: recorre el perfil d'una clau original permetent fer la còpia d'esta.
- Interruptor posada en marcha: encén i apaga la màquina.
- Mane de regulació del palpador: ajusta l'altura del palpador.
- Espalme: utilisat per a llimar les imperfeccions resultants del procés.
- Mànec d'alvanç del carro: dispositiu per a manejar la direcció del carro.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Key-cutting machine, en http://ip.com/patent/US1218653
- What Llaure Key Cutting Machines?, en http://www.wisegeek.com/what-llaure-key-cutting-machines.htm
- Este artícul conté una traducció derivada de «Duplicado de llaves» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.