Anar al contingut

Duplicat de claus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Màquina copiadora de claus de seguritat.

El duplicat de claus és l'obtenció d'una clau capaç de moure un pany correctament. El método més comú i estés per a la consecució d'una clau operativa és a través de la màquina duplicadora de claus, encara que existixen atres mijos, per eixemple l'us a mà de la llima.

Història del duplicat de claus

Màquina copiadora de claus mecànica, creada cap a 1917.

No va ser sino fins a 1917 quan, en Estats Units, es va poder inventar una màquina que permetera un ràpit duplicat de claus planes metàliques, lo que va contribuir a la proliferació d'estos aparats durant el XX.

Esta màquina va ser inventada en l'any 1916 per Andrew Heldrich en Philadelphia, USA, pero va ser cedida a Philip Kovsky qui la va patentar el 13 de març de 1917, d'acort a la palés número: US 1218653, d'acort en l'Institut de Propietat Intelectual de dit país.


Parts de la màquina duplicadora

Parts d'una Màquina Duplicadora
  1. Fraula: ferramentes de tall, utilisades per a donar la forma del tall de la clau.
  2. Mordaces de quatre costats: permeten subjectar per fricció la clau de forma contínua.
  3. Manilla de la mordaça: permet afluixar o apretar les claus.
  4. Carro: base movedora, que permet el desplaçament cap als atres components.
  5. Manilla del carro: dispositiu per a manejar la precisió del carro.
  6. Tope abatible: mecanisme per a delimitar l'àrea de treball.
  7. Palpador: recorre el perfil d'una clau original permetent fer la còpia d'esta.
  8. Interruptor posada en marcha: encén i apaga la màquina.
  9. Mane de regulació del palpador: ajusta l'altura del palpador.
  10. Espalme: utilisat per a llimar les imperfeccions resultants del procés.
  11. Mànec d'alvanç del carro: dispositiu per a manejar la direcció del carro.

Vore també

Referències