Dryopteris filix-mas
La falaguera macho (Dryopteris filix-mes) és un falaguera dels més comuns de la família Dryopteridaceae.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És natural del hemisferi nort templat, d'Europa, Àsia i Norteamérica. Creix millor en àrees sombreadas, i és particularment ubicat en boscs. És molt manco abundant en Norteamérica que en Europa.
Se li crida "macho" en diferència en el més delicat "falaguera femella" Athyrium filix-femina.
Descripció
[editar | editar còdic]Posseïx un rizoma rollizo i gros, confonent-se en la raïl, i dona orige a frondes pecioladas, primer enrolladas com cayado i cobertes de escamas castanyes. Les fulls tenen un hàbit de creiximent ascendent, alcança una llongitut màxima de 15 dm, en una sola corona en cada peu de raïl. Són bipinnadas, en 20-35 pinnas en cada costat del raquis. Les pínulas són alguna cosa romas, i lobuladas iguals en tot el seu contorn. Els culmos es cobrixen en escamas anaranjadas beige. En la cara abaxial de les làmines madures es desenrollen en dos files 5 a 6 soros. Quan les esporas maduren en agost a novembre, el indusium comença a secar-se, ajudant en la dispersió de les esporas.
Esta espècie híbrida fàcilment en Dryopteris affinis (falaguera mascle escamoso) i en Dryopteris oreades (falaguera de montanya).
Farmacognosia
[editar | editar còdic]- Història
La raïl era usada, fins fa poc, com antihelmíntico per a expulsar Cestodas. I abans li'l referenciaba en antigues lliteratures com a falaguera dels cucs. També creix com a falaguera ornamental en jardins. També és usat per a la psoriasis. Es té que fer una infusió i deixar-ho reposar, pero en lloc de beure-ho com totes les infusions, tens que escampar-ho en un cotó per la pell afectada. La Societat Mexicana d'Història Natural, a finals de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
la reporta com antiparasitario.
Per a el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
la Societat Farmacèutica de Mèxic l'indica com antiparasitario i Maximino Martínez repetix l'informació com antiparasitario ademés de oxitócico.
- Fitoquímica
En el rizoma d'esta falaguera s'han identificat els composts policétidos quinoideos, albaspidina BB, tris-per a-aspidina BBB, deaspidina, tris-deaspidina, àcits filíxicos BBB, PBB i PBP, flavaspídico BB, tetra-flavaspídico BBB i tris-flavaspídico BBB; i els components bencénicos aspidina, per a-aspidina BB, aspidinol, deaspidina BB, filicina, àcit filicílico i àcit flavaspídico, també conté un oli essencial, resina, taninos, un principi amarc, el glicósido filixolina.
En les parts aérees s'han detectat els flavonoides astragalina, camferol, epi-catequina, driopterina, leucocianidina, leucodelfinidina, leucopelargonidina, procianidina B-2, quercetina i isoquercetina; i els components fenòlics àcits clorogénico i 5-cafeoil-clorogénico.[1]
_28-04-2025_(d.j.b.)_02.jpg){kind=link}
Taxonomia
[editar | editar còdic]Dryopteris filix-mes va ser descrita per (L.) Schott i publicat en Gen. Fil. , pl. 9. 1834.[2]
Dryopteris: nom genèric que deriva del grec dryopterís = nom d'una falaguera. En Dioscórides, de falaguera (gr. pterís) que naix sobre els roures (gr. drys)]
filix-mes: epítet latino que significa "falaguera macho".[3]
- Aspidium filix-mes (L.) Sw.
- Lastrea filix-mes (L.) C.Presl
- Lastrea officinalis Bubani
- Nephrodium filix-mes (L.) Strempel
- Polypodium filix-mes L.
- Polystichum cristatum auct.
- Polystichum filix-mes (L.) Roth
- Tectaria filix-mes (L.) Cav.[4]
- Aspidium depastum Schkuhr
- Aspidium erosum Schkuhr
- Aspidium expansum D. Dietr.
- Aspidium filix-mes (L.) Sw.
- Aspidium mildeanum Göpp.
- Aspidium nemorale (Salisb.) Gray
- Aspidium opizii Wierzb.
- Aspidium umbilicatum (Poir.) Desv.
- Aspidium veselskii Hazsl. ex Domin
- Dryopteris × bohemica Domin
- Dryopteris patagonica Diem
- Nephrodium crenatum Stokes
- Polypodium heleopteris Borkh.
- Polypodium nemorale Salisb.
- Polypodium umbilicatum Poir.
- Polystichum polysorum Tod.[5]
- Castellà: dentabron, dentabrón, falaguera, falaguera macho, lafaleita, portaestandartes.
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les driopteridáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 6 de març de 2016. Consultat el 3 de març de 2014.
- ↑ «Dryopteris filix-mes». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 9 de giner de 2014.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims en Real Jardí Botànic
- ↑ Dryopteris filix-mes en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1972. Vascular Plants of the Intermountain West, O.S.A. 1: 1–271. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of China Editorial Committee. 2013. Flora of China (Lycopodiaceae through Polypodiaceae). 2–3:. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 1993. Pteridophytes and Gymnosperms. Fl. N. Amer. 2: i–xvi, 1–475.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
- Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Lellinger, D. B. 1985. A Field Manual of the Ferns and Fern Allies of the United States and Canada. 389 pp.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Dryopteris filix-mas.- Flora Europaea: Dryopteris filix-mes
- Flora of North America: Dryopteris filix-mes
- USDA, ARS, National Genetic Resources Program. GRIN. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. https://web.archive.org/web/20041118132521/http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?14724 (18 feb 2008)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dryopteris filix-mas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.