Drosera sect. Stolonifera
Drosera secc. Stolonifera és una secció en nou o dèu espècies tuberoses perennifolies del gènero Drosera. Són endèmiques del suroest de Western Austràlia.
Descripció
Les espècies tenen un hàbit de creiximent similars i totes tenen fulls en forma de palmito, pero les diferències morfològiques i la falta d'híbrits naturals de respal a la divisió de D. stolonifera l'enquadren en el Complex críptico d'espècies.[1]
Taxonomia
La primera espècie en la secció va ser descoberta per Charles von Hügel en la regió del riu Swan en 1833. D. stolonifera va ser descrita formalment per Stephan Endlicher en 1837. Johann Georg Christian Lehmann va aportar dos espècies més en 1844: D. ramellosa i D. porrecta. En 1848, Jules Émile Planchon va incloure a estes tres espècies en la secció Ergaleium série Erythrorhizae subserie Stoloniferae (inicialment escrita Stolmiferae). Planchon també va afegir l'espècie D. humilis i D. penduliflora (posteriorment reduïda a la sinonímia baix Drosera ramellosa) a la nova subserie. D. platypoda va ser afegit en 1854 per Porphir Kiril Nicolai Stepanowitsch Turczaninow i D. purpurascens, descrita per August Friedrich Schlotthauber en 1856. En 1864, George Bentham va reorganisar les espècies en la secció Ergaleium, reconeixent menys tàxons, i va propondre la reclassificació de D. humilis com una varietat de D. stolonifera. En 1906, Ludwig Diels va prendre la sugerència de Bentham i la reducció de D. humilis al ranc de varietat. En la monografia de la família de Diels, va reorganisar esta secció en el subgénero Ergaleium secció Erythrorhiza.[1]
El nou membre de la secció següent es va produir quan Larry Eugene DeBuhr descriu D. fimbriata en 1975. Dos anys més tarde DeBuhr revalúa la classificació de subgénero Ergaleium i establix les tres seccions actuals i també establix formalment la secció stolonifera, que es basa en la subserie de Planchon Stoloniferae. En este punt, la secció stolonifera contenia quatre espècies:D. fimbriata, D. platypoda, D. ramellosa, i D. stolonifera.[1]
En 1982, en el tractat de N.G.Marchant inclou quatre espècies de DeBuhr ademés de quatre subespècies de D. stolonifera. En publicacions posteriors es varen identificar tres subespècies adicionals de D. stolonifera, dos dels quals eren nous tàxons. Allen Lowrie, un dels coautores d'algunes d'estes subespècies, varen elevar totes les subespècies de D. stolonifera al ranc d'espècies, per lo que el número total d'espècies en la secció es va elevar a dèu. En la seua revisió de 2005 de la secció, no obstant, es va oblidar d'incloure una citació al basónimo en elevar D. stolonifera subsp. monticola a D. monticola, en lo que la nova espècie va ser invalidada, per l'artícul 33.4 del Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica.[1][2] Per lo tant la secció en l'actualitat, conta en nou espècies i en dos subespècies acceptades de D. stolonifera, que inclou l'autónimo D. stolonifera subsp. stolonifera.[1]
Espècies
- Drosera fimbriata DeBuhr
- Drosera humilis Planch.
- Drosera platypoda Turcz.
- Drosera porrecta Lehm.
- Drosera prostrata (N.G.Marchant & Lowrie) Lowrie
- Drosera purpurascens Schlotth.
- Drosera ramellosa Lehm.
- Drosera rupicola (N.G.Marchant) Lowrie
- Drosera stolonifera Endl.
- Drosera stolonifera subsp. monticola Lowrie & N.G.Marchant
- Drosera stolonifera subsp. stolonifera Endl.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Lowrie, A. 2005. [enllaç trencat]. Nuytsia, 15(3): 355-393.
- ↑ «Drosera sect. Stolonifera}», International Plant Names Index, Real Jardín Botánico de Kew, Herbario de la Universidad de Harvard y Herbario nacional Australiano (eds.).
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Drosera sect. Stolonifera.- Este artícul conté una traducció derivada de «Drosera sect. Stolonifera» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Drosera sect. Stolonifera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.