Drets dels robots
Els drets dels robots (en anglés, robot rights) són un debat contemporàneu sobre si certs sistemes robòtics i d'inteligència artificial deurien rebre algun tipo de reconeiximent i protecció jurídica. En la lliteratura, la discussió sol presentar-se com polarisada entre postures que rebugen l'extensió de drets i postures que sostenen que alguns sistemes tecnològics deurien rebre reconeiximent i protecció.[1]
La controvèrsia es deu, en part, a que el tema es formula en térmens de «drets», que en freqüència es comparen de manera inexacta en els drets humans.[1] En este context, s'ha propost aclarir el debat distinguint diferents sentits de «drets» i les relacions jurídiques implicades.[2]
L'alcanç del debat se centra principalment en drets llegals (aquells que existixen dins d'un sistema jurídic o per decisions d'autoritat), en contrast en els drets naturals (associats a l'essència o naturalea de l'entitat).[1] Des d'esta perspectiva, la discussió es vincula en qüestions com la responsabilitat i la possible personalitat jurídica dels robots, incloent propostes debatudes en institucions europees sobre «personalitats electròniques» per a robots alvançats i objeccions d'experts a tals plantejaments.[3][4]
Definicions i alcanç del terme robot
[editar | editar còdic]El terme «robot» es va popularisar a partir de l'obra R.U.R. de Karel Čapek; la paraula prové del chec robota, associada al «treball forçat» o al treball de siervo.[5][6] Décades despuix, Isaac Asimov va falcar el terme «robòtica» en el seu relat «Embolicar!» (1941), vinculat a dilemes ètics sobre el comportament de màquines capaces d'interactuar en humans.[7]
En la filosofia contemporànea de la robòtica, s'ha propost distinguir entre IA (que pot ser sol software) i robots entesos com a màquines físiques que perceben el seu entorn per mig de sensors i actuen sobre el món per mig d'actuadors.[8] Segons este enfocament, per eixemple, vehículs autònoms poden considerar-se robots, i solament una fracció mínima d'ells adopta forma humanoide.[8]
No obstant, no existix consens absolut sobre la definició: algunes postures discutixen si un «robot» requerix necessàriament un cos o si certs sistemes algorítmics podrien incloure's en el terme, mentres que unes atres restringixen el concepte a artefactes físics dissenyats en apariència humana.[8]
Qué significa «drets» en este debat
[editar | editar còdic]En el debat sobre els «drets dels robots», el terme «drets» no s'usa necessàriament com a sinònim de drets humans. En la discussió acadèmica, l'associació immediata entre «drets» i «drets humans» pot conduir a una simplificació del problema i a reaccions d'indignació moral, aprofitades per distintes postures per a defendre o rebujar l'idea de drets per a robots. Per això, s'ha senyalat la necessitat de formular en major precisió quina s'entén per «drets» quan s'aplica a sistemes robòtics i d'inteligència artificial.[1]
Com a ferramenta analítica per a aclarir el vocabulari jurídic, Gunkel recorre al marc de Wesley Hohfeld, qui distinguix relacions llegals correlativas i opostes: claim/duty (pretensió/deure), privilege/no-right (privilegi/no-dret), power/liability (poder/responsabilitat) i immunity/disability (immunitat/incapacitat).[2][1]
Vore també
[editar | editar còdic]- Ètica en l'inteligència artificial
- Roboética
- Normes de dret civil sobre la robòtica
- Sophia (robot)
- Alçament del vel
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 SSRN Electronic Journal.doi:10.2139/ssrn.4077131.
- ↑ 2,0 2,1 Hohfeld, Wesley (1913). Some Fonamental Llegal Conceptions as Applied in Judicial Reasoning (en anglés), Princeton University Press, p. 45. doi:10.2307/785533.
- ↑ «Europe Divided over Robot “Personhood”» (en anglés).
- ↑ «Europeans Llaure Arguing over Whether Robots Should Have Rights» (en anglés).
- ↑ Čapek, Karel (1940). Rossum’s Universal Robots (en anglés), Fr. Borový.
- ↑ «The Czech Play That Gave Us the Word “Robot”» (en anglés).
- ↑ Asimov, Isaac (1977). Embolicar! (en anglés), Cambridge University Press.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 The Stanford Encyclopedia of Philosophy.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derechos de los robots» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.