Dracunculus vulgaris

dragoneta (Dracunculus vulgaris)

La dragoneta (Dracunculus vulgaris Schott) és una planta de la família de les aráceas.

Característiques

És una planta perenne, de fins a més de 1 m d'altura, en tubèrcul subterràneu i talle sense fulls. Fulls en pecíol llarc, que s'àmplia en la base en un disc de taques púrpures, làmina de 10-20 cm de llarc i 11-35 cm d'ample, profundament dividida en 9-15 segments elíptics fins a lanceolados i puntaguts. Bràctea de la inflorescència (espata) de 20-50 cm de llarc, normalment glabra, per fòra verdosa i per l'interior púrpura amarronada, la part inferior enrollada, la superior casi plana en la vora ondulada. Espádice tan alt com la espata, sense o en poques flors estèrils, apèndix de color púrpura obscur, en pedúncul curt, pàlit. Bayas roig anaranjadas. Venenosas. El ganado l'evita. Florix en primavera. La seua olor característica és com d'una carn en descomposició.

Hàbitat

Bosquecillos, terres de cultiu , ruïnes.

Distribució

Mediterràneu central i oriental, fins al sur de Bulgària.

Propietats

No deu ser ingerit per ser tòxic.

• Un mege grec, Dioscórides, va resumir en els seus escrits el coneiximent humà de l'us de les plantes medicinals; va anotar, per eixemple, que el dracunculus (dragontea), una planta en talle "motejat com la pancha d'una serp", controla el càncer, és abortivo, cura la cangrena i és bo per a la vista.

Taxonomia

Dracunculus vulgaris va ser descrita per Heinrich Wilhelm Schott i publicat en Meletemata Botanica 1: 17. 1832.

Etimologia

Dracunculus: nom genèric que deriva del grec draconis = "dragó", i -unculus = "menut", que significa "un menut dragó o serp", es coneix des de Plinio el Vell, qui va dir que el nom va ser donat per la semblança del rizoma a una menuda serp.

vulgaris: epítet latino que significa "vulgar".

Sinonímia

• Arum dracunculus L. (1753).
• Dracunculus spadiceus Raf. (1837), nom. illeg.
• Aron dracunculum (L.) St.-Lag. (1880).
• Dracunculus dracunculus (L.) Voss (1895), nom. inval.
• Dracunculus major Garsault (1764), opus utique oppr.
• Arum guttatum Salisb. (1796).
• Dracunculus polyphyllus Blume (1836), nom. illeg.
• Dracunculus creticus Schott (1860).

Noms comuns

• Castellà: atrapa-mosques, colubrina, culebrilla, culebrina, dracontio, dragoncillo, dragonera, dragoneta, dragontea, dragontea major, flor del fardacho, flor de la mort, flor de la culebra, herba culebra, herba culebrera, herba culebrera major, herba de la culebra, luf, pell de serp, coa de lagartija, serpentaria, serpentina, serpentón, taragontia, taragontia major, taragontia real, tragontia, yerba culebrera major, yerba de la culebra, zaragutia, zumillo.