Anar al contingut

Dossier Steele

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Firma del president dels Estats Units, Donald Trump.

El dossier Steele, també conegut com el dossier Trump o el dossier Trump-Rússia, és una investigació privada preparada per Christopher Steele, exagente del servici d'inteligència britànic MI6 baix la companyia Fusion GPS. Ya als cinc anys de haver segut publicat se li considerava «essencialment fals»;[1][2] i «bàsicament sense verificació».[3]


Les asseveracions més notables del dossier aparenten ser falses, i «impossibles de demostrar», ya que conté «rumors i habladurías».[4] La campanya política de Hillary Clinton i el Partit Demòcrata varen pagar una multa de $113,000 per haver dissimulat les despeses polítiques que varen sufragar a la creació del dosier Steele com si es tractara de "despeses llegals".[5] L'archiu constituïx investigació de l'oposició i va ser pagat indirectament pel Comité Nacional Demócrata i la campanya electoral per a la presidència de Hillary Clinton, via el seu advocat principal, Marc Elias of Perkins Coie.[6]


S'han corroborat alguns aspectes de l'expedient;[7] a saber, que Putin i Rússia varen favorir activament a Trump sobre Clinton,[8] i que alguns funcionaris i associats de la campanya de Trump varen tindre contactes en russos, inclosa una reunió en la Torre Trump en la que varen participar sèt representants de la campanya presidencial de Trump, de nacionalitat nortamericana, i una advocada russa.[9][10]

En 2022, un empleat del FBI va testificar en un jujat que en 2016 el FBI va oferir a Steele $1 milló de dólars a canvi d'oferir informació que verificara el reporte. Steele mai la va aportar.[11][12]


El document conté alegacions sobre una suposta conducta indeguda i colaboració entre el polític Donald Trump, el seu equip electoral i el governe rus entorn a les eleccions presidencials d'Estats Units de 2016. El document es va fer públic el 10 de giner de 2017. En publicar-se el dosier, el seu autor, Steele, supostament va témer per la seua seguritat i va passar a la clandestinitat fins al 7 de març de 2017.

El dosier alega que el Servici Federal de Seguritat de la Federació Russa («FSB») té informació negativa (kompromat o «material comprometedor») sobre Trump que podria utilisar-se per a chantajearlo. Les alegacions principals del dosier tenen que vore en la seua conducta sexual i financera en Rússia. El dosier indica que el govern rus va promocionar la candidatura de Trump per a crear divisions entre diversos aliats de l'Occident i que durant la campanya electoral, en un moment pique de la suposta interferència russa en les eleccions de 2016, va haver un intercanvi d'informació i cooperació entre oficials russos i persones associades en la campanya de Trump.

Membres del gabinet del president i de l'entorn de Donald Trump, com el seu antic advocat Michael Cohen, ho han catalogat com un libelo. Per a ells, forma part de la nomenada Trama russa (un supost carrell d'acusacions ilícites sense proves).[13][14] Algunes de les alegacions de l'expedient s'han corroborat, mentres que unes atres seguixen sense verificar o poden requerir accés a informació classificada per a la seua verificació.[15]

Strobe Talbott, el president de l'Institució Brookings, va ser un dels activistes polítics que varen escampar l'expedient en la capital dels Estats Units ans que fora difòs al públic, i anys ans que fora revelat que es tracta d'un expedient pagat per la campanya política de Hillary Clinton.[16]


Referències

  1. ↑ Marshall Cohen. «The Steele dossier: A reckoning», CNN, 2021-11-18. Consultat el 2022-03-27. «five years later, the credibility of the dossier has significantly diminished. A séries of investigations and lawsuits have discredited many of its central allegations and exposed the unreliability of Steele's sources»
  2. ↑ Tucker, Eric (2022-03-18). «Oligarchs drop defamation lawsuit over Trump-Russia dossier». Consultat el 2022-03-24. «The Steele dossier has been largely discredited since its publication, with core aspects of the material exposed as unsupported and unproven rumors.»
  3. ↑ Paul Farhi. «The Washington Post corrects, removes parts of two stories regarding the Steele dossier», The Washington Post. Consultat el 2022-03-27. «“Steele dossier,” a collection of largely unverified reports [...] it’s rare for a publication to make wholesale changes after publication and to republish the edited story, especially more than four years afterward.»
  4. ↑ Scott Shane; Adam Goldman; Matthew Rosenberg. «Mueller Report Likely to Renew Scrutiny of Steele Dossier», The New York Times, 19 d'abril de 2019. Consultat el 21 d'abril de 2019 (en en). «some of the most sensational claims in the dossier appeared to be false, and others were impossible to prove [...] the dossier ended up loaded with dubious or exaggerated details remains uncertain, but the document may be the result of a high-stakes game of telephone, in which rumors and hearsay were passed from source to source.»
  5. ↑ «Democrats Agree to Pay $113,000 to Settle Campaign Spending Inquiry», The New York Times, 30 de març de 2022. Consultat el 8 de setembre de 2024 (en en). «Hillary Clinton’s 2016 presidential campaign and the Democratic Party have agreed to pay $113,000 in fins to settle a Federal Election Commission investigation into whether they violated a campaign finance disclosure law when they funded an opposition research effort into Donald J. Trump and Russia that resulted in a discredited document known as the Steele dossier»
  6. ↑ Entous, Adam; Barrett, Devlin; Helderman, Rosalind. «Clinton campaign, DNC paid for research that led to Russia dossier», The Washington Post, 2017-10-24. Consultat el 2017-10-25.
  7. ↑ Sciutto, Jim; Perez, Evan (10 de febrer de 2017). «US investigators corroborate some aspects of the Russia dossier» (en en). CNN. Consultat el 10 de febrer de 2017.
  8. ↑ Levine, Mike (12 de febrer de 2018). «FBI vets: What many llaure missing about the infamous 'dossier' amid Russia probe» (en en). ABC News. Consultat el 26 de febrer de 2018. «...some of the dossier's broad implications — particularly that Russian President Vladimir Putin launched an operation to boost Trump and sow discord within the U.S. and abroad — now ring true and were embedded in the memo Steele shared with the FBI before the agency decided to open an investigation.»
  9. ↑ Yourish, Karen; Buchanan, Larry. «Mueller Report Shows Depth of Connections Between Trump Campaign and Russians», The New York Times, 26 de giner de 2019. Consultat el 24 d'octubre de 2019 (en en).
  10. ↑ Leonnig, Carol D.; Helderman, Rosalind S.. «Judge orders public release of what Michael Flynn said in call to Russian ambassador», The Washington Post, 17 de maig de 2019. Consultat el 17 de maig de 2019 (en en).
  11. ↑ «Trial Opens for Igor Danchenko, Key Source of Discredited Steele Dossier», The Wall Street Journal, 11 d'octubre de 2022. Consultat el 13 d'octubre de 2022 (en en). «In fall 2016, the FBI even offered the man who ultimately compiled the memos, former British intelligence officer, Christopher Steele, $1 million to provide documentary evidence to prove the dossier’s claims, an FBI supervisor testified on Tuesday. The supervisor, intelligence analyst Brian Auten, said Mr. Steele didn’t ultimately share any such evidence with the FBI, and the memos were later largely discredited»
  12. ↑ «FBI supervisor descrius learning he was in crosshairs of Durham probe», The Washington Post, 12 d'octubre de 2022. Consultat el 13 d'octubre de 2022 (en en). «Auten was a key figure in the 2016 investigation. He supervised FBI intelligence analysts on the case and met with Steele alongside other FBI officials, who offered the former spy up to $1 million for information that could corroborate his claims of a conspiracy between Trump and Russia in court. Steele could not do baix»
  13. ↑ «L'advocat personal de Trump demanda als que varen publicar el dossier sobre Rússia i el magnat», El Huffington Post, 10 de giner de 2018. Consultat el 2 de febrer de 2018 (en es-es).
  14. ↑ «Dimitixen tres periodistes de CNN despuix de publicar un artícul que vinculava a Trump en Rússia que després va ser eliminat», El Món. Consultat el 30 de març de 2018 (en es).
  15. ↑ «Lee, Michelle Ye Hee (December 26, 2017). "Trump eslams FBI, Obamacare in post-Christmas tweets". The Washington Post. Retrieved January 11, 2018. "Officials have said some of the information it contains has been corroborated, but other parts—including the most salacious claims about Trump's behavior—remain unverified."».
  16. ↑ «Bogus Russia scandal sourced to man with history of public drunkenness», New York Post, 4 d'agost de 2020. Consultat el 24 de maig de 2025 (en en). «The president of Brookings, Strobe Talbott, was a prominent former Clinton-administration official who was instrumental in circulating the Steele Dossier around Washington before it became public»