Dominancia apical
La dominancia apical en el regne vegetal es referix a una marcada tendència a mostrar un major creiximent en la punta (àpiç) de cada branca principal o be en la punta del talle principal, mentres que les branques secundàries mostren nul o molt escàs creiximent, entenent-se aixina que hi ha un domini en la capacitat per a créixer sobre les branques laterals. L'àpiç és l'extrem superior o punta del full o frut.[1]
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dominancia apical» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.