Dolichovespula adulterina
.jpg)
Dolichovespula adulterina és una espècie d'avespa parasitaria social. D. adulterina habita en les regions paleártica i neártica pero parasita distintes espècies hospedadoras depenent d'en que regió habite. D. adulterina s'alimenta d'una varietat d'aliments que inclouen insectes, aranyes, artròpodes, carn, moluscs, fruta, néctar i secrecions larvales.[1] D. adulterina (de la regió paleártica) és sinònim de D. arctica (de la regió Neártica).[2] Alguns autors consideren a D. arctica, en distribució neartica, com una espècie vàlida.[3]
Identificació
[editar | editar còdic]Les ales anteriors de les femelles medixen 13.0–14.0 mm i la dels mascles 10.0–12.0 mm. Per lo general, el seu cos posseïx un to marfil encara que en ocasions pot ser groc clar; les subespecies groc clar habita en les regions occidentals Neártica i Paleártica. Per lo general, el clípeo és allargat pero a voltes és chicotet i redó. Les femelles, casi sempre tenen una taca negra que assembla un disc negre mentres que els mascles tenen una marca negra que s'estén fins al marge ventral del clípeo. Els individus melánicos tenen una taca negra que s'estén cap al marge dorsal. En les femelles la franja post-ocular és més estreta que les bandes post-oculars laterals mentres que en els mascles rara volta s'estretix. En ocasions, posseïx chicotets punts de to marfil en el pronoto darrere de la fóvea pronotal. Les femelles posseïxen parells de taques discales negres en el terga 5, i ocasionalment també en els terga 3 i 4. En els machos, el tergum 6 per lo general és negre i en una fascia menys desenrollada que la del terga anterior. Ademés, en els machos, el tergum 7 sol ser negre i rara volta conté dos taques marfil.[4]
Cicle de la colónia
[editar | editar còdic]Per la naturalea parasitaria de D. adulterina, el seu cicle de vida es correspon en el cicle dels hospedadores que parasita. D. adulterina invadix els nius de les espècies hostes abans que maduren les primeres obreres i viu junt en la reina per un temps abans de realisar l'usurpació.
En la regió neártica D. adulterina parasita a D. arenaria i a D. alpicola i per lo tant s'acopla al cicle de vida de les seues colónies.
D. arenaria
[editar | editar còdic]D. arenaria que habita en el noroest d'Estats Units comença la seua colónia cap a fins de maig. Les primeres obreres apareixen a mitan de juny. La construcció de celdillas més grans, per a reines té lloc a finals de juliol i la colónia finalisa el seu cicle a principis de setembre. En les regions del sur i centre de Califòrnia, està documentat que les colónies escomencen més primerenc inclús a fins de març i terminen a fins de juliol.[2]
Les colónies de D. alpicola, no comencen fins a fins de juny o principis de juliol. Les treballadores emergixen i comencen a realisar les seues tasques en octubre. L'activitat dels mascles continua fins a octubre.
D. saxonica
[editar | editar còdic]En les regions paleárticas, D. adulterina parasita a D. saxonica. Les colónies comencen el seu cicle a mitan de maig. Les primeres treballadores ixen de les seues celes al començament de juny i comencen a treballar en les celes grans a mitan de juny. Les reines emergixen al començament de juliol i la colónia contínua fins a passats mediats d'agost.
Independentment d'cual siga l'espècie hospedadora, la reina D. adulterina invadix a la colónia hospedadora al voltant del temps en que les primeres obreres comencen a eixir de les seues celes. La reina invasora espera aproximadament dèu dies abans de matar a la reina hospedadora i escomençar a posar els seus ous. Els mascles emergixen a fins de juliol i les noves reines emergixen a principis d'agost. A la veta d'uns pocs dies, els mascles i femelles partixen en els seus vols nupcials. La colónia finalisa a mitan d'agost. La regna inquilina mor a mitan de juliol, sino abans en lluites en les obreres hospedadoras. Luego que la colónia finalisa, la reina entra en hibernación en una zona protegida. Ella emergix i s'alimenta de néctar i de malaxar fins que ella intenta usurpar una colónia hospedadora.[1] En promig, el cicle de la colónia per a una reina paràsita exitosa dura 2.8 mesos.[5]
Biologia
[editar | editar còdic]El principal hoste d'esta espècie en Europa és D. saxonica[6] encara que també parasita a D. norwegica.[7] D. adulterina no produïx obreres, els ous que posa en el niu hospedador produïxen reines i mascles que són cuidats per les obreres de l'espècie hospedadora.
Comportament parasitario
[editar | editar còdic]Els insectes socials són denominats paràsits quan la femella que parasita entra en el niu hospedador i pren la responsabilitat reproductora de la reina al mateix temps que pren el liderage de les obreres del niu. Dolichovespula adulterina és una espècie inquilina, lo que significa que no produïx obreres. Una de les seues espècies hospedadora és l'avespa Dolichovespula norwegica, si be algunes autoritats es varen resistir a acceptar açò durant algun temps, l'evidència indirecta era que la presència de D.adulterina en regions a on no habita D saxonica pero si es troba el seu parent D. norvegica i això va ser confirmat per mig de registres directes publicats en revistes regionals.[7] De fet, l'espècie no posseïx treballadores i no construïxen nius. En lloc d'això, utilisa el niu hospedador i les seues treballadores per a la criança de la seua descendència.[8]
Diferents inquilins utilisen tàctiques diferents per a invadir i controlar els nius. D. adulterina desenrolla un comportament més passiu en invadir els nius de D. arenaria. Això ho realisa per mig de l'us d'una actitut sumisa mentres ataca el niu. No solament això, D. adulterina conviu durant un temps en la reina hospedadora abans d'intentar matar-la. Això es diferencia del comportament d'atres espècies inquilines tals com V. austríaca els qui ataquen a la reina del niu immediatament. Durant el temps que permaneix en el niu, D. adulterina és un membre actiu de la colónia, alimentant a les larves i ajudant a construir parts del niu. S'ha observat que les obreres de l'espècie hospedadora interactuen en la D. adulterina, lo que sugerix que l'espècie paràsita pot emetre una substància química que fa que el hospedador no ho rebuge. L'existència d'este mecanisme justifica l'existència d'una glándula de Dufour de major tamany comparada en la d'atres espècies de vespine.[1] El temps quan es produïx l'invasió depén de l'espècie. D. adulterina invadix el niu de l'espècie hospedadora ans que les primeres obreres apareguen mentres que Vespula austríaca invadix després de que emergixen de les seues celes la primera ventrada de treballadores.[8]
Trofalaxis és un procés comú entre les avespes, per mig del qual un membre li transferix menjar a un atre membre de boca a boca. Els membres del niu amfitrió són els responsables d'alimentar a les larves paràsites de D. adulterina .[1]
Picadura
[editar | editar còdic]A causa de la seua naturalea parasitaria, D. adulterina posseïx un aguijón modificat que satisfà les seues necessitats. Un anàlisis dels espècimen femelles va permetre determinar que la seua capacitat per al combat era major que la del promig de les espècies hospedadoras. La cutícula del aguijón és més grossa que el promig i és curva. Estes modificacions li permeten a D. adulterina penetrar de manera més efectiva les membranes intersegmentales de la víctima. D. adulterina també es troba millor equipada per a defendre's. Els escleritos abdominals es troben més junts, deixant un espai menor pel qual pogueren penetrar aguijones.[1]
Regla de Emery
[editar | editar còdic]Vespula austríaca, D. arctica, D. adulterina i D. omissa són les úniques espècies d'avespes que presenten inquilinismo. Totes estes espècies complixen en la regla de Emery que diu que un paràsit estarà més emparentat en el seu hospedador que en qualsevol atra espècie. S'ha determinat que en les colónies hospedadoras, les reines de D. adulterina posseïxen un control alomonal sobre les avespes obreres. Mentres que D. adulterina és capaç de coexistir cómodament en els seus hospedador, no s'integra tan ben com ho fan les espècies inquilines de formigues. A causa de la seua habilitat llimitada les avespes inquilines solament són capaces de parasitar atres espècies que viuen en colónies chicotetes i que posseïxen cicles curts.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 (1982) Social Wasps, Academic Press, Inc., pp. 51–75.
- ↑ 2,0 2,1 Entomological Science.9(3)
- 281–293.doi:10.1111/j.1479-8298.2006.00174.x.
- ↑ Bugguide.net. Species Dolichovespula arctica - Parasitic Yellowjacket
- ↑ Buck, Matthias. «Identification Atles of the Vespidae (Hymenoptera, Aculeata) of the northeastern Nearctic region». Consultat el 16 d'octubre de 2014.
- ↑ Wcislo, William (28 de maig de 1987). “The Rols of Seasonality, Host Synchrony, and Behavior in the Evolutions and Distributions of Nest Parasites in Hymenoptera with Special Reference to Bees”. Biological Reviews 62: 515–542. doi:.
- ↑ http://eurekamag.com/research/006/314/report-saxon-wasp-nest-attacked-cuckoo-wasp.php
- ↑ 7,0 7,1 Dvorak, L.. “Parasitism of Dolichovespula norwegica by D. adulterina (Hymenoptera: Vespidae)”. Silva Gabreta 1: 65–67.
- ↑ 8,0 8,1 Carpenter, James (16 de març de 2006). “Phylogenetic Relationships among Yellowjackets and the Evolution of Social Parasitism (Hymenoptera: Vespidae, Vespinae)”. American Museum Novitates 3507. doi:.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolichovespula adulterina» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dolichovespula adulterina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.