Anar al contingut

Dogal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dogal
Dogal corredizo per a penjar un reu en la horca.
Cavall en destra o dogal fet en una corda sintètica.
Dogal-brida dels comanches.[1]

El terme dogal designa una corda en un nuc corredizo usada per a penjar els condenats a la horca o per a lligar pel coll els condenats a mort o atres penes.[2][3][4] Dogal significa també la corda lligada al coll d'un cavall, mula o ruc per a subjectar l'animal i poder-ho dominar. En este segon cas es pot considerar, abusant del concepte, sinònim de destra.[5]

A pesar de que el terme dogal s'associa al coll d'una persona o animal, també hi ha casos en els que un dogal lliga les mans.[6]

Dogal en nuc corredizo

Està destinat a estrangular o estretir.

Hi ha varis nucs corredizos adequats per a funcions concretes.[7] El nuc dels penjats acostuma a seguir el model tradicional, responsable de moltes morts (eixecucions, linchaments, suïcidis,...)[8][9][10][11][12]

Dogal no corredizo

Els dogals destinats a subjectar animals domats de forma habitual acostumen a ser no corredizos. Excepcionalment poden ser corredizos, en risc d'estrangular (ofegar) a l'animal.

Cavalls i similars

En cultures aveades al llaç corredizo, per a capturar un animal en llibertat o dins d'una rabera, és habitual el dogal temporal format per un llaç corredizo llançat al coll de l'animal. Una volta capturat l'animal, si té que ser dirigit en dogal, est té que ser en un llaç no corredizo (per eixemple en un nuc o llaç de guia).[13]


Referències

  1. ↑ Illustrated horse breaking. Mathew Horace Hayes. Pàgines 262-263.
  2. ↑ [1]
  3. ↑ [2]
  4. ↑ Labernia, Pere. Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana i llatina,1. Espasa Germans, 1864, p. 585–. 
  5. ↑ [3]
  6. ↑ ... ¬part ¬de ¬la floresta de rimes antigues castellanes. Perthes, 1843, p. 17–. 
  7. ↑ Francesc Xavier Lluch i Rafecas. Tractat teòric-pràctic de la fabricació de teixits, el primer que ha eixit a la llum en Espanya .... Imprenta del Pervindre a càrrec de B. Bassas, 1852, p. 97–. 
  8. ↑ Tàcit. Obres menors: Diàleg dels oradors. Agrícola. Germània. Fundació Bernat Metge, 1926, p. 1–. GGKEY:P6DQZAD338J. 
  9. ↑ Apuleu. Els metamorfosis (vol. II i últim): Llibres VI-XI. Fundació Bernat Metge, p. 23–. ISBN 978-84-7225-989-8. 
  10. ↑ Alessandro Salmeri. Com Fer Nucs. De Vecchi Edicions, 10 August 2017, p. 52–. ISBN 978-1-68325-371-6. 
  11. ↑ Repertori de lliteratura i varietats. Imprenta del Repertori, 1840, p. 54–. 
  12. ↑ Josep Massot i Muntaner. Memòries de missions de recerca. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 45–. ISBN 978-84-7826-773-6. 
  13. ↑ Burt Phillips. The Ideal Horse: How to Train Him and Yourself. iUniverse, December 2000, p. 26–. ISBN 978-0-595-15385-5.