Anar al contingut

Distància hiperfocal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Nikkor 35mm 2.0 AI(2044668876).jpg
Objectiu en el punt d'enfocament en infinit.

La distància hiperfocal d'un objectiu fotogràfic és la mínima distància a la que es pot enfocar en ell, de modo que obtingam nitidea aparent (ya que només existix un pla d'enfocament) des d'abans d'eixe punt (exactament des de la mitat de la seua distància) fins al infinit ().[1] Esta distància és la posició del enfocament que proporciona una major profunditat de camp.[2] Depén de varis factors, de la distància focal, el diafragma utilisats i el factor de retallada de la cambra amprada, pero fonamentalment, del tamany del círcul de confusió que donem per bo. Perque en realitat la profunditat de camp és un concepte que depén en gran manera de la tolerància que acceptem per a determinar qué està enfocat i qué no ho està (definició del nostre sensor o película, grau d'ampliació, condicions de visionado, etc).

Definició

[editar | editar còdic]
  • És la distància des del pla nodal anterior, o centre òptic de la lent, fins al primer pla apreciablemente nítit quan enfoquem a infinit, de tal modo que si s'enfoca realment a eixa distància, la profunditat de camp s'estén des de la mitat d'ella fins a l'infinit. No cap dubte de que l'us de la distància hiperfocal és de gran utilitat davant situacions fotogràfiques que precisen una profunditat de camp total o lo més àmplia possible, com és el cas de la fotografia de paisages.

Cal considerar que com la hiperfocal és la distància del centre òptic d'objectiu fins al punt calculat de l'escena, la distància d'enfocament seria la resultant de sumar eixa hiperfocal més la distància de l'objectiu a la película o sensor. Procés que se simplifica considerant la hiperfocal com a distància d'enfocament perque es desprecia en la majoria dels casos esta distància adicional.

Fòrmula

[editar | editar còdic]

Es pot calcular per mig de l'expressió aproximada:

H=F2/(N*CCM)

A on H és la distància hiperfocal, F és la distància focal, N és el número-f, i CCM és el círcul de confusió màxim.

D'ella es pot deduir que serà major per als teleobjetivos que per als objectius de gran angular per lo que estos últims tindran una major profunditat de camp en caràcter general. Inversamente uns números f majors produiran una distància hiperfocal menor i per tant major profunditat de camp. I si considerem el format, resulta que quant més chicotet el format el círcul de confusió màxim es reduïx, per lo que la distància hiperfocal si mantenim n.º f i distància focal serà més gran. Quant més chicotet siga el círcul de confusió, la tolerància acceptada d'enfocament serà menor i, per tant, major serà la nitidea dels elements inclosos dins de la profunditat de camp.[3]

Actualment existixen aplicacions per a teléfons inteligents, pàgines web, programes de descàrrega gratuïta, que realisen el càlcul de forma automàtica simplement colocant algunes senyes. Açò facilita en gran manera el treball del fotógraf, podent accedir a estos servicis gratuïtament i en qualsevol lloc a on es trobe.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. http://www.thewebfoto.com/2-fer-fotos/212-distància-hiperfocal
  2. Langford, M. (1983). Enciclopèdia completa de la fotografia, Madrit: Hermann Blume edicions, pp. 119. ISBN 84-7214-276-0.
  3. «Distancia hiperfocal». Consultat el 13 d'abril de 2019.