Distància al vèrtiç

En òptica oftàlmica la distància al vèrtiç és la distància entre la cara interior d'una lent correctiva (per eixemple un anteojo o lent de contacte), i la cara exterior de la còrnea. Aumentar o disminuir la distància al vèrtiç canvia les propietats òptiques del sistema, movent el punt focal cap a avant o cap a arrere i per això canviant la potència de la lent relativa a l'ull. Ya que la majoria de les refracció es prescriuen en una distància al vèrtiç de 14mm, la potència de la lent correctiva a una distància diferent pot necessitar una compensació per a obtindre el mateix resultat de la refracció inicial.(nota: la refracció és la part de l'examen visual que es realisa per mig de la visualisació d'un optotipo).

La distància al vèrtiç és important quan es canvia de anteojos a lents de contacte i viceversa, i es fa significativa quan la prescripció és igual o major a +/- 4 D. La fòrmula per a calcular la distància al vèrtiç és Dc=D/(1-xD), a on Dc és la potència corregida per la distància al vèrtiç, D és la potència original de la lent, i x és la variació en distància medida en metros.

Referències

Brooks, Clifford. Understanding Lens Surfacing. pp. 241–245. ISBN 0-7506-9177-8