Disseny conductual
El Disseny conductual és un acostament al procés de disseny que dona preeminència a les conductes que els usuaris faran en els objectes, espais o entitats que es dissenyen.
Antecedents
[editar | editar còdic]El terme dissenye conductual s'ha utilisat en diverses disciplines, que a continuació es mencionen:
- Disseny industrial. A principis de el XX, el moviment iniciat en l'escola industrial BAUHAUS propon que el disseny d'objectes per a la producció industrial deu basar-se en un estudi de la funció que eixerciten, les conductes que els usuaris realisen en estos objectes. Este punt de vista genera el famós contrast entre funció vs forma, sent la perspectiva de la forma aquella que emfatisa l'estètica de l'objecte. Este punt de vista funcional influïx la producció industrial, en especial aquella realisada en Europa. És un precedent bàsic de lo que en les pròximes décades emergirà com a disseny conductual en software, arquitectura, etc. Més recentment, en els anys huitanta, Donald Norman va propondre que les activitats de disseny d'objectes poden dividir-se en disseny conductual, emocional i visceral.[1]
- Arquitectura. Sembla que el terme de disseny conductual comença a utilisar-se en 1977, en la publicació d'un llibre en els Estats Units. Cridat arquitectura conductual, és un llibre que toca el tema de dissenyar basat en processos o conductes que es desenrollaran en la construcció que s'està dissenyant.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1988) The Design of Everyday Things, MIT Press.
- ↑ (1977) Behavioral Design, McGraw Hill. ISBN 0070278903.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diseño conductual» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.