Disocactus lepidocarpus
Disocactus lepidocarpus, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Disocactus, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Costa Rica (concretament en les províncies de Cartago, Sant Josep i Heredia) fins a Panamà.
Descripció
[editar | editar còdic]Disocactus lepidocarpus és una espècie de cactus epífito d'hàbit colgante, que es desenrolla sobre arbres. És arbustiu i es ramifica des de la base. Els tallos principals són leñosos i de secció cilíndrica. En canvi, els brots laterals són aplanados o de tres lòbuls, alguna cosa grossos i no especialment rígits. Medixen de 20 a 25 cm de llarc i 2 a 3 cm d'ample. Tenen la epidermis de color vert clar lluent i la vora escotado en forma d'escalons. Sobre ells s'assenten areolas separades unes d'atres per una distància d'aproximadament 2 a 3 cm. Estan cobertes per menudes escamas, llana i presenten algunes espines en forma de cerdes filiformes.[1][2]
Les flors són blanques, nocturnes i tenen forma d'embut. Són de llarga duració, poden aplegar a medir fins a 20 cm de llarc i apareixen en els laterals. Es caracterisen especialment pel seu ovari allargat de color rojós, cobert de numeroses i llargues escamas carnosas, estretes, lineares i agudes, a voltes erectas, a voltes curvades cap a arrere o reflectixes. Està coronat per un tubo floral redonejat completament pla i sense pèls, de color roig pàlit en la seua part inferior i roig carmesí en la part superior. Tenen un sol verticilo de sàpia'ls de color carmín clar, llarcs i molt estrets. Els pétals són de color blanc pur, amples i poc numerosos. Els estams també són blancs, llarcs i apareixen disposts en dos séries o nivells separats.[1]
Els fruts són de color roig obscur violáceo, de fins a 9 cm de llarc i uns 4 cm de diàmetro. Estan coberts d'una trentena de llargues escamas carnosas, estretes i agudes, unes erectas, unes atres parcialment reflectixes, lo que els dona l'aspecte de banyes. La polpa és blanca, llaugerament àcida i agradable al gust.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des de Costa Rica (concretament en les províncies de Cartago, Sant Josep i Heredia) fins a Panamà. Habita principalment en el bioma tropical sec de temporada, entre els 1500 i 2100 metros sobre el nivell de l'mar.[2][3]
La planta creix sobre arbres com epífita i es troba en boscs núvols montanyosos humits. Les seues raïls s'incrusten en la corfa dels arbres hostes per a ancorar-se i fixar-se, per lo que el seu únic accés a la humitat i els nutrients prové de la pluja i els excrements que cauen des de dalt. Ademés, sempre creixen baix el dosel dels arbres i mai estan expostes al sol directe.[1]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Phyllocactus lepidocarpus, publicada en 1902 pel botànic francés Frédéric Albert Constantin Weber en la revista científica Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle 8: 462.[4]
Més vesprada, els botànics Miguel Ángel Cruz i Ángel Salvador Arias Montes varen traslladar l'espècie al gènero Disocactus, per lo que va passar a cridar-se Disocactus lepidocarpus. Varen registrar estos canvis en les revista científica Willdenowia. Mitteilungen aus dem Botanischen Garten und Museum Berlin-Dahlem 46: 157, publicada en 2016.[3]
- Disocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues dis (que significa 'dos voltes'), isos (que significa 'igual) i kaktos (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), en alusió als tallos aplanados en forma de full (en dos costats idèntics) que presenten les espècies d'este gènero.[5]
- lepidocarpus: epítet específic format a partir de les paraules gregues lepis (que significa 'escama') i karpos (que significa 'frut'), en alusió als fruts escamosos d'esta espècie.[6][7]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com "En Perill d'Extinció (EN)”. Les principals amenaces que sofrix l'espècie es deuen a la destrucció de l'hàbitat per activitats humanes com el desenroll residencial i comercial o la tala i recolecció de fusta.[8]
Usos
[editar | editar còdic]Encara que no existixen registres que confirmen el seu us en Costa Rica, este cactus es cultiva principalment en els Estats Units com planta ornamental per coleccionistes especialisats. La majoria de les plantes disponibles provenen de fonts cultivades i no de la recolecció en estat selvat. L'espècie resulta difícil de mantindre en les coleccions per la seua susceptibilitat a atacs virals.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Muséum national d'histoire naturelle (France); naturelle (France), {{{nom2}}} (1895). [1], Impr. nationale, pp. 462-463.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [2] (en Alemà), Ulmer, p. 251. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 «Disocactus lepidocarpus (F.A.C.Weber) M.Á.Cruz & S.Arias | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-03.
- ↑ «Phyllocactus lepidocarpus F.A.C.Weber | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-03.
- ↑ «Disocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [3] (en en), Springer, p. 135. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Disocactus lepidocarpus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-03.
- ↑ 8,0 8,1 «Epiphyllum lepidocarpum: Hammel, B.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152675A664376».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2013-1.rlts.t152675a664376.en.Consultat el 2025-06-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disocactus lepidocarpus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.