Discrasita
La discrasita és un mineral del grup II (sulfurs) segons la classificació de Strunz. És una de les menas d'argent menys freqüents. Es troba junt en mineralés del arsènic i del antimoni. Pot aparéixer en una pàtina de color gris a marró.
Hi ha discrasita en Andreasberg, Harz (Alemània); Wolfach (Alemània); Markirch, Vosges (França) i Harmsarvet (Suècia).
Es va descriure per primera volta en 1797 per una ocurrència en la mina Wenzel, Selva Negra, Alemània. El nom ve de la paraula grega δυσκράσις, que significa "una aleació mala".[1]
Cristalografia i propietats
[editar | editar còdic]La discrasita és un mineral metàlic i és opac. Quan es troba al trasluz, no obstant, demostra un anisotropismo dèbil. El color de la discrasita baix llum polarisada plana és grisa obscur / negre. Quan es gira en una platina giratòria d'un microscopi (baixe llum polarisada plana), el color de la discrasita canvia llaugerament de to. Esta propietat es diu pleocroismo. Per lo tant, la discrasita exhibix un pleocroísmo de tornasol molt dèbil.
La discrasita pertany a la classe de cristal ortorrómbica, lo que significa que els seus tres eixos (a, b, i c) són desiguals en llongitut i tenen 90° de separació entre sí.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Discrasita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.