Directiva de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació
La Directiva de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació, també coneguda com Directiva IPPC, acrònim de l'anglés "Integrated Pollution Prevention and Control", o Directiva d'Emissions Industrials (IED), acrònim de "Industrial Emissions Directive", és un mecanisme regulatorio migambiental de l'Unió Europea (UE) que definix les obligacions que deuen respectar les activitats industrials. Establix un procediment d'autorisació i fixat requisits, sobretot pel que fa a les emissions. El seu objectiu consistix en evitar o minimisar les emissions contaminants a l'atmòsfera, l'aigua i el sol, aixina com els residus procedents de les instalacions industrials i agrícoles en la finalitat d'alcançar un alt nivell de protecció del mig ambient i la salut.
Vigència
A partir de 2014 la Directiva 2010/75/UE[1] d'Emissions Industrials passa a ser vigent com la nova Directiva de Prevenció i Control Integrat de la Contaminació, aglutinant la present Directiva 2008/1/CE (IPPC) i atres sis directives en una sola directiva sobre les emissions industrials.
Especificacions
Sectors d'activitat
La Directiva s'aplica a les activitats industrials en major potencial de contaminació, definides en el seu anex I (sectors d'activitats energètiques, producció i transformació de metals, indústria mineral, indústria química, gestió de residus, crío d'animals, etc.).
La Directiva inclou disposicions especials per a estes instalacions
instalacions de combustió (≥ 50 MW); instalacions d'incineració o de coincineración de residus; algunes instalacions i activitats que utilisen dissolvents orgànics; instalacions que produïxen diòxit de titani. La present Directiva no s'aplicarà a les activitats d'investigació, a les activitats de desenroll o a l'experimentació de nous productes i processos.
Requisits migambientals
Qualsevol instalació industrial que porte a terme les activitats citades en l'anex I de la Directiva deurà respectar certes obligacions fonamentals:
- Adoptar mides de prevenció de la contaminació;
- Aplicar les millors tècniques disponibles (MTD);
- No produir cap contaminació important;
- Llimitar, reciclar o eliminar els residus de la forma menys contaminant;
- Maximizar l'eficiència energètica;
- Previndre accidents i llimitar el seu impacte;
- Deixar el lloc de l'explotació en un estat satisfactori al final de les activitats.
- Aplicació de les millors tècniques disponibles
Les instalacions industrials deuran amprar les MTD, és dir, les tècniques més eficaces, per a conseguir un nivell general de protecció del mig ambient alt en el seu conjunt. Estes tècniques es posaran a punt en una escala que permeta aplicar-les en el context del sector industrial en qüestió, en condicions econòmica i tècnicament viables. La Comissió Europea deurà adoptar les conclusions sobre les MTD que continguen nivells d'emissions associats a les MTD. Estes conclusions serviran com a referència per a l'establiment de les condicions d'autorisació.
Condicions d'autorisació
L'autorisació deurà prevore les mides necessàries per a garantisar el respecte de les obligacions fonamentals de l'empresa responsable de l'explotació i les normes de calitat migambiental. Estes mides comprendran com a mínim:
- Valores llímit d'emissió de les substàncies contaminants;
- Prescripcions que garantisen la protecció del sol, de l'aigua i de l'aire;
- Mides de control i gestió dels residus;
- Requisits en relació en el método de medició de les emissions, en la freqüència de les prens i el procediment d'evaluació d'estes;
- L'obligació de comunicar a l'autoritat competent a lo manco una volta a l'any els resultats del control;
- Els requisits per al manteniment i supervisió del sol i les aigües subterrànees;
- Les mides relatives a condicions distintes de les condicions normals de funcionament (fugues, fallos de funcionament, parades momentànees o definitives, etc.);
- Disposicions relatives a la minimisació de la contaminació a llarga distància o transfronterer;
condicions per a evaluar el compliment dels valores llímit d'emissió.
- Disposicions especials
En el cas de les instalacions de combustió, les instalacions d'incineració i coincineración de residus, les instalacions que utilisen dissolvents orgànics i les instalacions que produïxen diòxit de titani s'aplicaran una série de disposicions especials.
Els valores llímit per a les emissions de les grans instalacions de combustió que es definixen en l'anex V de la Directiva seran per lo general més estrictes que les de la Directiva 2001/80/CE. Per a les instalacions existents es permetrà certa flexibilitat (pla nacional transitori, derogació llimitada en el temps).
En el cas del restant d'activitats a les que s'apliquen disposicions especials, s'ha mantingut la major part de les disposicions de les directives actuals.
Inspeccions migambientals
Els Estats membres establiran un sistema d'inspecció migambiental de les instalacions en qüestió. Totes les instalacions deuran estar cobertes per un pla d'inspecció migambiental. Dit pla deurà ser revisat i actualisat regularment.
Basant-se en els plans d'inspecció, l'autoritat competent elaborarà regularment programes d'inspecció migambiental prefixada que inclouran la freqüència de les visites als emplaçaments per als distints tipos d'instalacions. El periodo entre dos visites in situ es basarà en una evaluació sistemàtica dels riscs migambientals de les instalacions corresponents. Este no superarà un any en les instalacions que plantegen els riscs més alts i tres anys en les instalacions que plantegen riscs menors.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Directiva de Prevención y Control Integrado de la Contaminación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.