Anar al contingut

Dipsas turgida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Dipsas turgida és una espècie de culebra no venenosa que es troba en Argentina, Paraguai, Uruguai, Bolívia i Brasil.[1]En Paraguai i Argentina li la coneix com "Ñanduriré comú".[2] En anglés, "Bolivian tree snake" (Serp arborícola boliviana)[3]o "Bolivian Snail-eater" (Caracolera boliviana).[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

El tamany és de poc més de 300 mm en els machos, i casi 500 mm en les femelles, en coes curtes puntagudes, en els machos menys d'1/6 de la seua llongitut total, i més reduïda en les femelles. El seu cos és alguna cosa més cilíndric i rechoncho; el cap és ovalat distinta del coll, en ulls poc sobreixent i morro romo. Lepidosis cefàlica i lepidosis del cos, dorsal i ventral. Sobre la coloració, és important tindre en conte els seus detalls ya que constituïxen un element fonamental per a l'identificació d'este ofidi. El cap, és casi completament negra-marró molt obscur, en llínees grogues simètriques; lateralment més clara, en particular en les supralabiales, esguitades per punts negres. L'esquena del cos té un fondo parduzco-grisáceo prou obscur, en 25 a 40 taques marró obscur o negruzcas ribeteadas de blanc: les primeres 3 a 5 més amples que els espais intermijos i esteses fins a les ventrales, fusionant a sovint els seus ribets blancs con exclusión de el color de fondo. Les taques successives, més irregulars i redonejades, van reduint la seua extensió, lateralment no més per baix de la 5° renc de escamas dorsals. La coloració de la coa és similar a la del cos, en taques engrandides obscures penetrant en les subcaudales; superfície ventral blanquecino-groguenca en presència irregular de taques negres.[2]

Tipo de reproducció

[editar | editar còdic]

Ovípara. Posa 7 ous per postura.[4]

Alimentació

[editar | editar còdic]

S'alimenta de larves d'insectes, moluscs, caragols, bavoses i cucs.[5][4]

Distribució i Hàbitat

[editar | editar còdic]

En Bolívia, Paraguai, Brasil (al sur de Mate Grosso). En Argentina: Formosa, Missions, Corrents, Chaco, Entre Rius, Santa Fe, Còrdova, Tucumán, Bota, Jujuy, Santiago del Estero.[1][2]Li la troba en àrees obertes i humides.[5]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Del llatí turgĭdus = abultat, redó, elevat. Segurament en referència a la forma del cap.[4]

Sinomimia

[editar | editar còdic]

Es pot observar que hi ha un canvi de tàxon prou recent.[6] Per este motiu, en algunes publicacions i treballs científics li la seguix denominant Sibynomorphus turgidus.[5]

Atres noms comuns

[editar | editar còdic]

Dormilona, Culebra Dorm-Dorm, Ñandurirey, Dormideira.[4][5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 . Consultat el 04-07-2024.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 . Consultat el 04-07-2024.
  3. . Consultat el 02-07-2024.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Revista del Museu de l'Argent (Argentina).ISSN 2545-6377.doi:10.24215/25456377i142.Consultat el 04-07-2024.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Bucher, I.H.; Leynaud, {{{nom2}}}; Pelegrin, {{{nom3}}}; Lescano, {{{nom4}}} (2006). «AMFIBIS I REPTILS - CAPÍTUL 13», Acadèmia Nacional de Ciències (ed.). Banyats del Riu Dolç i Estany Mar Chiquita (Còrdova, Argentina), (Còrdova, Argentina).
  6. . Consultat el 04-07-2024.