Nintu
En la mitologia sumèria, Acadia i Babilònica, (mitologia mesopotàmica), Nintu (la Senyora del naiximent) va ser el nom en el que es va conéixer a una deitat mare, també nomenada Antu (consorte d'An). Es diu que el nom de Nintu li'l va posar el seu fill Enlil. La majoria dels relats que hi ha sobre ella són acadis. Segons conten les llegendes, ella va trencar catorze parts d'argila primigènia, sèt a la dreta i sèt a l'esquerra i una rajola a la mitat, que varen produir els primers sèt parells d'embrions humans (o les sèt deeses de matriu o de naiximent, que varen engendrar als primers humans).
Els erudits coincidixen que seria exactament la mateixa figura que Ninhursag, pero va ser coneguda per atres noms: Ki, Ninmah, Dingirmah, Aruru, Belit-ili, entre uns atres, i com l'esposa d'Enki era generalment nomenada Damgalnuna o Damkina.
Encara que al principi apareix mencionada com Belet-Ili, al final és mencionada en el poema èpic acadi Atrahasis, quan decidixen junt a Enki, que el creiximent de la població humana, deu ser contingut d'alguna manera més humana o menys dràstica, que les decisions preses per Enlil, Enki i la deesa de matriu Nintu decidixen que d'allí en avant un terç de les dònes no donarà a llum satisfactòriament: un dimoni Pasittu, arrebatarà al bebé del braç de la seua mare.
És mencionada en el Mit de Enki i Ninhursag, estant en Dilmún, quan Enki la veu en la vora des de l'aigua, vol posseir-la i ella li diu Cap home em fa seua en el pantà. Pero finalment accedix i donen a llum a Ninsar.
També és nomenada en eixe epítet en el relat sumeri de Ziusudra, quan Enki diu: Yo vullc (...)(¿no?) la destrucció de la meua raça humana, per a Nintu vullc atallar la destrucció de les meues creatures.
Vore tambe[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
- Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
- Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
- George A. Barton, Archaeology and The Bible
- Robert A. Guisepi, Ancient Sumeria