Dimecres negre
El Dimecres negre, en política i en economia, va anar el 16 de setembre de 1992, quan el govern conservador britànic es va vore obligat a retirar la lliura esterlina del Mecanisme Europeu de Canvi (ERM) en acabant de que fora incapaç de mantindre's per damunt del llímit inferior acordat.
Conseqüències
[editar | editar còdic]En 1997, el Tesor del seu Majestad (HMT) va fer un anàlisis i va estimar el cost del Dimecres Negre en 3400 millons de lliures.[1] En 2005, gràcies a la Llei per la Llibertat de l'Informació de l'any 2000, es va saber que el cost real podria haver segut d'uns 3300 millons de lliures.[2]
Les pèrdues comercials en agost i setembre de 1992 varen ser estimades en 800 millons de lliures, pero la principal pèrdua per als contribuents va sorgir perque la devaluación els va poder haver donat guanys. Els documents mostren que si el govern haguera mantingut 24 mil millons de dólars en reserves de moneda estrangera i la lliura haguera caigut en la mateixa cantitat, el Regne Unit hauria obtingut un guany de 2400 millons de lliures per la devaluación de la lliura.[3]
En els mesos anteriors a la crisis, molts analistes, entre ells George Soros, llavors el més destacat dels inversors del mercat de divises, varen avisar que el ritme d'entrada de la lliura esterlina en el Mecanisme Europeu de Canvi era massa alt, ya que es va fer en presteza a el hora que l'inflació del país era massa alta (tres voltes l'inflació en Alemània en aquell llavors, ya en sí influenciada per la reunificación alemana) i les taxes d'interessos britàniques perjudicaven els preus dels actius. El HMT, no obstant, creïa exagerades eixes evaluacions. Soros i atres inversors, segurs de la seua predicció, varen apostar per la venda en curt de lliures esterlines, generant guanys en el cas de Soros de més de mil millons de lliures despuix del desenllaç de la crisis.[4] Moltes crítiques es varen llançar cap a la seua persona per eixe fet, encara que alguns analistes del mercat britànic les varen atribuir a una «caça d'un archivillano a qui culpar» en una situació que en principi era culpa de les institucions financeres.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «http://is.muni.cz/el/1456/podzim2011/MPF_AFIN/um/27608616/27608949/black_wednesday.pdf». Consultat el 24 de febrer de 2016.
- ↑ Matthew Tempest. «Treasury papers reveal cost of Black Wednesday» (en anglés). Consultat el 15 de juliol de 2012.
- ↑ Financial Claves, 10 de febrer de 2005.
- ↑ 4,0 4,1 «[1]», The Daily Telegraph. Consultat el 24 de febrer de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Miércoles negro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.