Digitalizador per a llibres antics
El Digitalizador[1] (o escàner) para libros antiguos és un dispositiu de llicència lliure utilisat per al maneig de materials delicats i/o de gran antiguetat, com lo són llibres, documents oficials, obres artístiques, entre uns atres.
A pesar de no ser pròpiament un escàner, posseïx funcions sumament paregudes,[2] en la principal diferència de que en lloc de rebre i processar l'informació d'un punt determinat del document, este dispositiu pren una image completa per mig de dos càmares fotogràfiques d'alta resolució postrades de forma oposta als extrems del breçol.
Posseïx una base de distints materials sobre la qual descansa el llibre, esta pugues o no ser capaç de plegar-se a voluntat, ací yacer la principal característica de l'aparat, puix s'adapta al llibre, i no el llibre a ell; despuix es coloca un panel en cristals o material transparent per a fer pressió sobre el llibre i permetre una fidel captura, reduint les imperfeccions al mínim.
Ademés, tampoc s'ampra un fes de llum proyectat contra l'objecte, mateixa que despedix una alta temperatura que, encara que per a documents recents resulte despreciable, per a alguns d'antiguetat pot supondre un desgast enorme, de la mateixa manera que el pes de la comporta produïx una gran pressió que pot danyar l'objecte, açò se soluciona per mig d'una palanca en la qual l'operador del digitalizador pot controlar la pressió a l'instant, mateixa que gràcies a la poca resistència que generarien les platines, disminuïx en gran mida.
Orige
[editar | editar còdic]La versió primigènia d'este dispositiu no va sorgir com a tal, sino que es tracta d'una adaptació d'alguns destinats a la correcta fotografia de documents antics, simplement, per la demanda i necessitat dels especials contes del llibre antic i que, ademés manipular-los de manera desinteressada podia danyar-los inclús més de lo que aparentment se'ls estava conservant en el procés.
S'adjudica la seua invenció a diverses biblioteques especialisades i empreses dedicades a la conservació i escanege de documents antics, d'esta manera es va ser estandardisant i va conseguir també una unificació a grans traces de les parts que ho conformen.
Pensat com una alternativa als escáneres tradicionals, el digitalizador oferix una major delicadea en tractar en els objectes, puix contrari a atres mijos, no exigix una obertura del document en un àngul de cent huitanta graus, un procés que no tots els llibres antics poden portar a terme ya que pot danyar sobretot el seu encuadernaació i, en un ideal de conservació, açò seria contraproduent de manera directa.
Estructura
[editar | editar còdic]Breçol
El breçol o base és el lloc a on descansa el llibre, es tracta d'un sistema simple de dos paleta comunament plegables (per a controlar l'obertura del llibre), poden ser de diversos materials tals com a fusta, metal, plàstic i inclús cartó i uns atres; la majoria dels dispositius creats per empreses especialisades solen ser de plàstic i inclús recobertes en matalafs per a ser lo menys agressives possibles en el llibre en qüestió.
Hi ha mecanismes simples com dos paleta fixes en un inclinament de 45 fins a 180 graus, i composts per mig dels que es pot manejar l'inclinament al moment i segons com el llibre ho necessite o ho permeta. També pot fer-se us del breçol com una estructura completa per a sostindre tant lluïxes com a aïllants dels costats.
Llibre
El llibre es coloca just en el centre del receptàcul, garantisant aixina una captura uniforme i controlada, el breçol s'alça o baixa segons siga requerit per a poder passar cada pàgina i després pressionar el llibre en el cristal; Depenent del disseny, existixen breçols sostinguts per cordes per a baixar i pujar en una palanca ubicada front a l'operador, alguns atres dissenyen com a part mòvil l'estructura que sosté a la platina, abdós opcions són benèfiques puix permeten tindre control en la pressió eixercida i no danyar els materials.
Si es tracta d'un document d'una sola pàgina o un full complet que el seu contingut puga vore's afectat en dividir-ho, es capturarà de manera que posteriorment puga ser ensamblado de manera digital.
Platina
Sobre el llibre prèviament colocat sobre el breçol, es coloquen un parell de cristals (o un angulado) per a garantisar l'image nítida i l'uniformitat de relleus en el document. Alguns dissenys fan us d'acrílics o plàstic transparent sempre prestant especial atenció al reflex que pogueren produir i reduint-ho al mínim. A pesar de que usar dos cristals per separat puga semblar l'opció més senzilla, es procura fer captura d'abdós pàgines al mateix temps per a aumentar la productivitat.
Este dispositiu deu ser llauger i de poca gruixa per a garantisar la seguritat del document, ademés deu estar a una temperatura templada i estar completament sec, puix ademés de que estos factors pogueren afectar directament el material del llibre en qüestió, podrien provocar que el material de la platina despedira algunes partícules amoladores per al mateix.
Cambres
Dos càmares fotogràfiques d'alta resolució, cada una postrada i assegurada a un extrem del dispositiu i enfocant directament a la paleta oposta del breçol, en el centre del text, en estes posicions conseguixen capturar el text en sobrants despreciables.
Estes cambres podran ser de model variable sempre i quan siguen digitals i tinguen un mecanisme per a assegurar-les completament, ademés de poder rotarlas a voluntat, encara que açò poques voltes serà necessari.
Allumenament
A pesar de que l'escàner convencional utilisa un sistema aïllat de l'allumenament exterior, el digitalizador exigix alguna font de llum blanca, mateixa que és recomanable poder manejar a conveniència i apuntar directe al centre de les paleta per a evitar reflexos i ombres perjudicials per al treball. En l'objectiu de millorar este punt, alguns aparats coloquen materials per a aïllar lo millor possible la llum, formant un con invertit.
L'intensitat deurà ser solament la justa para la captura fotogràfica desijada i deurà evitar-se l'us de llum propiciada per resistència convencional puix l'excés de calor és perjudicial per al document
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Konigsberg (22 de setembre de 2004). Diccionari tècnic Akal de cine (en és), Edicions AKAL. ISBN 9788446019022.
- ↑ Beekman, George (1999). Introducció a la Computacion, Pearson Educació. ISBN 9789684442825.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Digitalizador para libros antiguos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.